La ciutat

La ciutat

diumenge, 14 de novembre del 2021

El temps passa. El tren de la pedrera de les Serretes i el futur incert...

Tot i que la història del port de Castelló va començar l'any 1865 quan un nombrós grup de polítics i empresaris castellonencs van dirigir-se a la reina Isabel II reclamant "un port" com a infraestructura necessària per a exportar la ceràmica artística i els productes agrícoles de la província i propiciar el desenvolupament industrial i comercial, no va ser fins al 1876 quan va aprovar-se l'avantprojecte de la seua construcció i quasi 6 anys després, el 1882, el projecte definitiu i ser declarada l'obra de l'enginyer en cap de la Direcció d'Obres Públiques de la província, el senyor Leandre Alloza, com d'interés general.

Tal dia com hui d'aquell 1882, tot just hui es compleixen 139 anys, va rebre's a la ciutat una Reial Ordre aprovant el pressupost de les obres preliminars que pujava 560.000 pessetes de l'època i que havien de servir per a fer front a la construcció de la via auxiliar des de la pedrera de les Serretes al Port, la compra de diferent maquinària per a la càrrega i descàrrega, l'adquisició de material de transport i la construcció de 145 metres lineals d'escullera del dic de Llevant; obres i compres que van autoritzar-se el 12 de desembre d'aquell any, iniciant-se en primer lloc la compra i posterior explanació dels terrenys a ocupar, 82 trams de finques particulars, per on havia de passar el tren.


Poc més de huit anys van allargar-se les obres i el 13 de març de 1891 va quedar enllestida la via des de la pedrera al port, començant tres dies després a circular els primers trens per una via d'1,30 metres d'amplària i de 9640,70 metres de llargària, (8128 metres de via general i la resta de servei) que transportaven "les pedrotes", estretes del front de 116 metres de la pedrera ubicada al costat del Castell Vell fins al dic del Grau. Les cròniques ens diuen que en aquell primer viatge al costat del maquinista anava el senyor Alloza, autor del projecte. Només el primer mes de funcionament van transportar-se 3200 tones de grans blocs de pedra.

Dos anys després, el 1893 van acabar-se la resta de les obres, estant composta tota la infraestructura, a més de la via citada, per una caseta-bàscula, un edifici destinat a cotxera, magatzem i casa del maquinista en el lloc de la cruïlla amb la via València-Tarragona, un edifici destinat a estació al costat de la pedrera, una línia telefònica i un dipòsit per l'aigua a la via, a més a més del material mòbil inicial, consistent en una locomotora de tracció a vapor, trenta vagons, quatre grues i dues bàscules.

La línia, com era lògic, va passar a ser propietat de la "Junta del Puerto" i pel seu caràcter d'auxiliar de les obres del port no va admetre mai viatgers.


Sembla mentida que en poc més de 500.000 pessetes pogueren fer-se tantes coses..
. Al llarg de vora 70 anys els castellonencs van acostumar-se a veure com les locomotores avançaven ranquejant per un camí de ferro, paral·lel al mar, i com les seues vagonetes transportaven fins al Port de Castelló la pedra extreta de la pedrera de les Serretes.

Els primers anys eren les volutes de fum de la "Grao" i de la "Alloza", nom de les primeres locomotores, les que s'escampaven sinuoses fins a desfer-se al cel. Després va arribar el dièsel i una nova màquina, i nous vagons van substituir les primeres plataformes procedents del port de Vinaròs, vagons-bolquet fabricats a Bilbao i propietat de la Societat Espanyola de Material Ferroviari.

1960 va suposar l'acabament de l'extracció de pedra de la pedrera i el punt final de la línia. A poc a poc va degradar-se. El llit de via entre la pedrera i l'estació de les Palmes, va desaparéixer i sobre la mateixa "pedrera" van començar a fer-se projectes que mai van veure la llum, des de l'intent, allà pel 2005, de conversió de l'espai en un abocador d'inerts, restes d'obra i runes, fins a la idea expressada per l'actual alcaldessa el 2019 de reconvertir les serretes en un parc de lleure amb 68000 metres quadrats per un ús cultural, social i esportiu i la possibilitat de recuperar el tren amb un trajecte turístic entre el paratge de la Magdalena i el Port.


L'Autoritat Portuària va substituir a la Junta d'Obres del Port com a propietària de l'espai de la pedrera i del tram de la línia fèrria, que allà pel 2010 va renovar-se sobre la banqueta de part de l'itinerari, en concret entre l'estació de les Palmes i el Grau, sent qui pot possibilitar la recuperació de l'espai natural i contribuir a recuperar la zona per a l'ús públic, per al gaudi de la ciutadania. Qüestió de voluntats?, tal vegada de diners?

Si en el seu moment la pedrera va servir per a fer créixer l'economia del Port, estaria bé que ara, es reprenguera l'actuació proposada des de l'alcaldia, i així s'aconseguiria que, una zona que va contribuir al desenvolupament econòmic i social de la ciutat,poguera revertir altra vegada a la societat castellonenca. Difícil... si, impossible... No!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada