La cunyada del rei.

No, no penseu que vaig a parlar hui de les cunyades del rei Felip VI; ni de la desafortunada Erika, ni de Telma, germanes menuda i mitjana de la nostra actual reina consort Letícia Ortiz, esposa de Felip de Borbó, i mare de les princeses Leonor i Sofia; res més lluny del meu pensament que fixar-me en "la premsa rosa o sensacionalista" o endinsar-me en el món que envolta la casa reial espanyola, de la que dia si, dia també, els mitjans de comunicació no deixen de sorprendre'ns.

Però com dic al títol que encapçala l'escrit sí que és la meua intenció parlar de la cunyada del rei, tot i que no del rei actual, sinó de Jaume I, d'aquell rei d'Aragó que allà pel segle XIII va portar-nos a les nostres terres una llengua, una cultura, unes noves lleis i un nou poblament.

És ben sabut que en segones noces el nostre estimat Jaume va maridar-se amb Violant, princesa reial hongaresa, filla del rei Andreu II i la segona esposa d'aquest, Ioles de Courtenay, filla de Pere, emperador de Constantinoble.

Andreu II d'Hongria, pare de la nostra estimada Violant, va tenir fruit del seu primer matrimoni amb Gertrudis de Merania, que va morir assassinada, una primera filla, Isabel, germanastra major de Violant per part de pare i, per tant, cunyada de Jaume I.

I aquesta Isabel, és la protagonista del meu comentari d'avui. Quins són, us preguntareu, els motius que fan d'Isabel, una hongaresa de bona família, la protagonista d'aquest escrit? Són diverses les raons, la primera el parentiu amb la nostra estimada Violant i per tant amb el rei Jaume I, la segona la seua santedat, i la tercera la seua onomàstica que celebrem el dia d'avui.

Felicitats doncs per les Isabels, Isabeles, Sabeles, Isabelles, Lisa,  Elizabeth,  Elizabetta, Elisa, Elsa, Lisbeth, Lissette, Elzbieta, Elisabeta, Chabela, Belle, Bettina, Liz, Lizzie, Bella, Beth, o Betty, tant se val.

Però parlem de la seua santedat, parlem de Santa Isabel, que sent gairebé una xiqueta es va casar amb Lluís, marqués de Turíngia, a qui va donar tres fills, i en quedar vídua, després de patir moltes calamitats i sempre inclinada a la meditació de les coses celestials, es va retirar a Marburg, a l'actual Alemanya, en un hospital que ella mateixa havia fundat, on, abraçant-se a la pobresa, es va dedicar a cura dels malalts i dels pobres fins a l'últim sospir de la seua vida, que va ser als vint-i-cinc anys, essent canonitzada només quatre anys després, el 1235, el mateix any en què Jaume I en casar-se amb Violant, passava a ser cunyat d'una Santa.

Tot i que mai sabrem si va pesar més en la seua canonització la vida i miracles o la pertinença a una família tan influent, es conta d'Isabel que els diners i el poder mai van ser importants per a ella, que els seus grans amors van ser el  marit, els fills i Déu. Tal vegada per això l'Església l'honra com a santa, i com que per donar tant del pa als famolencs, és considerada la patrona dels forners, a més a més de les vídues i els orfes, els captaires, els malalts, els necessitats o els innocents perseguits...

Quan Jaume I coneix a Violant no devia tenir més de vint anys. Aquesta estrangera de rossa cabellera es va haver d'adaptar ràpidament a les obligacions de reina i a la condició d'esposa d'un home "de femelles", que alternava les conquestes territorials amb les carnals. Tot i això, a partir de les noces, 8 de setembre de 1235, Jaume I va professar un profund respecte per Violant. Deguera influir en el canvi d'actitud del rei aragonés la figura de la seua cunyada proclamada santa tres mesos abans? Mai ho sabrem...

I salvant les distàncies i enfront de la situació delicada que se li presenta al nostre rei actual Felip VI em pregunte a quin sant o santa s'encomanarà. D'una banda té a la seua esposa Letícia, que com Violant també va haver d'adaptar-se ràpidament a les obligacions de reina, aconsellant-li què no accedisca i deixe fora a les seues germanes i cunyats de tot el que es relaciona amb la corona, i d'altra a la seua família, demanant-li que reflexione, que assumisca i accepte les "patinades" de son pare l'emèrit i els cunyats. Difícil papereta per Felip VI, ja que no té cap cunyada santa a qui encomanar-se...