Dos esdeveniments curiosos...

Diuen "les males llengües" que a Castelló mai passa res interessant, que som més que una ciutat un poble gran i que la nostra és una història curta, amb poques coses rellevants. Tal vegada no els hi falte raó en considerar-nos un poble gran, però pels castellonencs, açò és tot un orgull, ja que els pobles, fins i tot els grans, mantenen una humanització que, malauradament, fa anys va perdre's a les ciutats.

Respecte a l'altra afirmació no puc estar gens d'acord. Realment no som un poble mil·lenari, però al llarg dels 780 anys de la nostra història han estat molts els moments importants i molts els esdeveniments històrics, interessants i curiosos que han tingut a la ciutat com a protagonista.

Sense anar més lluny hui voldria referir-me a dos d'aquests episodis curiosos, separats 40 anys en el temps i dels quals hui, 19 de novembre, es compleixen 153 i 193 anys respectivament.

Tal dia com hui de l'any 1828, d'això fa 193 anys, diuen les cròniques, va arribar a Castelló de passada cap a Barcelona, el rei Ferran VII i la seua tercera esposa, Maria Josefa Amalia de Sajonia, de la que es diu era "bella, culta i delicada", pernoctant al Palau del Bisbe Salinas, el principal edifici que a la ciutat hi havia en aquella època.

No arribava cada dia una parella reial a Castelló i per això, aquella mateixa nit, va tenir lloc un "besamans" com a senyal de complaença al que van acudir l'ajuntament en ple, el clergat i les principals famílies de la població.

Resulta del tot curiós comprovar com entre les instruccions per participar en aquell acte protocol·lari es deia que calia que les dones es presentaren "con gala pero modestas, porque la reina es honestísima y se ofende de ver vestidos profanos". Que us ha paregut?

No cal dir que totes les assistents van treure "el millor de la caixeta" per presentar-se als reis tot i que la vetllada no va allargar-se massa, ja que l'endemà a les 7 del matí, ses majestats van abandonar la ciutat, continuant el viatge i pernoctant en Alcalà de Xivert.

El segon episodi va transcórrer 40 anys després. He comentat en més d'una ocasió que dels quatre cementeris que a Castelló hem tingut, el tercer, el de Sant Josep, tot i que sense concloure les obres, va acollir el primer soterrar el maig de 1861 després de clausurar el segon fossar, el del calvari, ubicat precisament al lloc on es va construir, anys més tard, el Parc de Ribalta.

I és que tal dia com hui de 1868 va ser quan l'ajuntament va acordar construir en aquell lloc un gran passeig i donar-li el nom de Ribalta, decidint col·locar al bell mig del passeig una estàtua del famós pintor barroc que durant un temps es va creure erròniament oriünd de la capital de la Plana, obra que va ser creada per l'escultor Adsuara i ubicada, quasi 60 anys després, al bell mig de la primitiva superfície triangular del parc.

Vet per on, ser curiosos desperta l'aspecte emocional en les persones i engendra l'exploració, la investigació, i l'aprenentatge i, tot i que no ho semble, si ens detenim una miqueta, al nostre Castelló podem trobar molts i molts esdeveniments curiosos com aquests dos que, la casualitat hui, ha volgut fer protagonistes. Us convide a seguir escorcollant, de segur que descobrireu, descobrirem noves sorpreses.