Un bàndol molt curiós...

S'entén per bàndol municipal la disposició administrativa de policia i bon govern que emeten els ajuntaments amb la finalitat de regular la convivència entre els habitants del municipi, com a principi de garantia.

És veritat que cap forma de govern fa la felicitat total dels pobles, ni les lleis i providències més encertades faciliten sempre als ciutadans la seguretat individual. Han estat molts i ben meditats els reglaments, avisos i bans que s'han publicat en diversos temps, adaptables a les diferents èpoques dels governs; però una dolorosa experiència també ha manifestat que l'apatia, les connexions, i alguna vegada certs maneigs foscos i reprovats dels subalterns, han inutilitzat les disposicions del govern, fent il·lusòries les més laudables i ben concertades mesures.

En definitiva si els funcionaris públics a qui toca aplicar la normativa, si els encarregats d'aquest ram, la policia municipal, no hi fica tota la fermesa necessària per a fer executar les mateixes lleis i providències, els bans de bon govern no tenen cap garantia d'èxit.

Molts han estat els bans que al llarg de la història els diferents alcaldes que a la nostra ciutat hem tingut han ordenat i per motius molt diferents. Tots tenim a la memòria un dels darrers fet públic per l'actual alcaldessa la senyora Marco, amb motiu de les mesures excepcionals per a esdeveniments festius i de concentració de persones, anunciat el 13 de març del 2020, recordant a la ciutadania la suspensió de la totalitat d'activitats incloses al Programa Oficial de Festes de la Magdalena, només un dia abans del seu inici oficial, a causa de la Covid.

I en aquesta mateixa línia d'evitar la concentració de persones, tot i que guardant la distancia temporal, voldria hui recordar que tal dia com ahir, el sis de novembre de 1789 perquè els habitants de Castelló gaudiren dels avantatges que proporcionava un govern gelós del bé comú, per tal de reformar i ficar fre a un desordén de pernicioses transcendències a la societat, l'aleshores alcalde-corregidor de la nostra ciutat, el senyor José Luís Beneit va fer públic un curiós bàndol ordenant que "per evitar en tant que siga possible els notables danys i perjudicis que puguen resultar al públic, cap persona de qualsevol estat, qualitat, ni condició que siga, s'atrevisca a caminar per la vila i els seus ravals, sol ni acompanyat, amb músiques o sense, fora de les hores assenyalades, i en especial pel lloc anomenat del Calvari, pels inconvenients que l'experiència mateixa ha manifestat i altres de majors que pogués ocasionar-se"

I és que en el preàmbul del bàndol es llig que "alguns veïns a títol de músiques i d'altres de sentir-les, estan distrets i divertits pels llocs del Calvari i altres de semblants a hores intempestives, i encara més, confós l'ordre dels dos sexes i tots estats, a rotllanes i colles, amb innombrables situacions per sota dels garrofers i altres llocs, causant amb això força nota i escàndol".

Vet per on, fa ja més de 230 anys que, en una petita ciutat, la nostra, lluny de visions idíl·liques, sembla que ja hi existien alguns veïns, de la més diversa condició social que es veien implicats en incidents "escandalosos", havent-se de recordar des de la coregidoria que no era permés que ningú isquera de casa després de les nou a l'hivern i les deu a l'estiu, encara que si la calor era considerable es tolerava llicència fins a les onze de la nit.

La vida ha evolucionat i molt. Si a la fi del segle XVIII no existia l'oci nocturn, alguna cosa haurien d'inventar-se els joves pel lleure aprofitant la disminució de la llum al capvespre; les activitats associades a la nit ja començaven a causar problemes, sobretot per causa d'aquells que, com sempre passa, no feien un bon ús d'aquest lleure.

Altres temps, altres distraccions, crítiques i prohibicions per part de les autoritats, dels pares i mares dels implicats i dels veïns en general, pel soroll produït fins a altes hores de la matinada; cridòries i rebolcades sota les garroferes abans o botellons ara, diferents formes de socialitzar-se a la mateixa ciutat, amb els mateixos problemes...