"Marranos"

Tot i que no és lingüísticament correcta a la nostra llengua, la paraula que encapçala aquest escrit és molt emprada popularment per a descriure les persones que realitzen accions brutes, persones que anomenem marranes, en singular i de manera correcta marrà.

Així, tot i que en origen la paraula marrà es va utilitzar de manera despectiva per identificar jueus convertits al catolicisme i als seus descendents, en l'actualitat s'usa per a indicar que algú és desitjat, brut,  o fastigós.

I si hui parle dels marrans i de les seues accions, marraneries, és perquè només han fet falta tres dies per comprovar com de marrans són, som?, alguns dels veïns de Castelló, i és que amb motiu de la vaga dels 8.000 empleats de la neteja del sector públic a Castelló iniciada el passat dilluns, les primeres conseqüències ja són més que visibles als diferents centres i espais administratius, sanitaris o educatius, convertint els seus passadissos i sales en abocadors de papers, menjar i altres residus.

Entenc la importància d'aquests treballadors i treballadores, imprescindibles en la neteja dels lavabos públics i menjadors, en la recollida de residus, o en la neteja de les zones comunes, i que enfront de la pèrdua de drets que, segons diuen els seus sindicats, proposen les patronals, es vegen abocats a la vaga, com a darrera solució per obtenir avantatges o millores de les condicions de treball.

Però si a aquesta vaga s'ha arribat després d'un període de negociacions que no han arribat termini satisfactori, si ja era sabut que des del passat dilluns no és prestaria aquest tipus de servei als diferents centres, no haguera estat de més que, els usuaris i treballadors d'aquests centres, tot recolzant els treballadors, hagueren fet un esforç complementari, per retardar el més possible, les conseqüències de la vaga, que no són altres que l'augment de la brutícia i la mala imatge de cara a l'exterior.

I és que veient les fotografies que publiquen els diferents mitjans de comunicació, amb espais plens de papers i cartons per terra, papereres a rebossar, ampolles de plàstic pels racons, o cadires brutes i vidres tacats, de cop i volta em ve pensar i dir: "Que marranos que som".

Comprenc que eixa era la finalitat principal de la vaga, que tot quedara empastifat, que fins i tot alguns espais feren fàstic, i que tal vegada, alguns d'aquests llocs estiguen més bruts del normal, que els mateixos vaguistes i aquells que directament els donen suport hagen contribuït a l'augment de la brutícia, amb el llançament de residus de manera intencionada, però...

Com a ciutadans, com a individus que vivim en una comunitat cal respectar unes normes bàsiques, cal acceptar les regles de joc de la democràcia i cal un comportament propi que garantisca la convivència i, no haguera estat de més, ficar una mica més de zel en les actuacions individuals per, sinó evitar, si retardar el caos al qual comença a arribar-se en alguns espais. En definitiva "ser menys marranos".

Com sol passar amb totes les vagues les reaccions de la societat s'han mostrat tant favorables com contraris a les aturades dels serveis de neteja, i el descontentament generalitzat per l'aspecte que presenten alguns espais també s'ha vist reflectit a les xarxes socials, on els usuaris comencen a penjar fotos de les escombraries acumulades a la universitat, hospitals i ajuntament.

Siga com siga aquestes accions no beneficien mai ningú i només ajuden a col·lapsar i deteriorar una mica més la imatge de la ciutat, a la que, en aquests moments de repunt de pandèmia, la vaga de neteja d'espais públics és un problema afegit.

Esperem una ràpida solució en benefici de tots, i mentre aquesta arribe, un prec, fem el possible i l'impossible per no contribuir amb els nostres gestos i accions a què la situació vaja a més, no siguem marranos.