El
control policial és un dispositiu dissenyat per controlar el moviment de
persones o mercaderies susceptibles d'intervenció policial com delinqüents,
armes o drogues. De tots els controls policials sens dubte els de mobilitat,
alcoholèmia i drogues efectuats des de fa molt de temps pels membres de la
Guàrdia Civil, en benefici de la resta de conductors, d'un mateix i dels
acompanyants, és el més habitual a la carretera.
Fa
ja cinquanta anys que vaig treure'm el carnet de conduir i quan he hagut de
renovar-lo ho he fet sense cap problema. No sóc conductor professional, ni
m'agrada la velocitat. He tingut en aquest mig segle tres o quatre cotxes, als
quals els he fet pocs quilòmetres i mai cap infracció ni accident greu. Em
considere a mi mateix prou responsable al volant i mai he perdut cap punt del
carnet per haver comés alguna infracció.
Havia vist en múltiples ocasions algun control policial, sobretot els d'alcoholèmia, per ser aquests tal vegada els més usuals, però, serà casualitat, mai havia estat aturat i "convidat" a passar-lo, a "fer la prova", tot i que en disminuir la velocitat I passar pel costat dels agents, sempre he experimentat cert nerviosisme.
I
parle en passat perquè despús-ahir a la vesprada va tocar-me. Vaig passar el
meu primer control d'alcoholèmia i drogues. Serien les cinc de vesprada,
portava a "la Kangoo" uns caixons d'olives que recollides al llarg de
la jornada, traslladava al molí. A la carretera de Borriol, entre l'antic accés
a "muntanya negra" i la rotonda d'accés a l'autovia de la Plana hi
havia establert "un control" mòbil. Els vehicles en marxa lenta
formàvem una llarga cua. Vull creure que aleatòriament els agents anaven
convidant alguns conductors, entre ells jo, a parar-se al costat de la cuneta.
Després d'informar-me per part de l'agent que era un control rutinari d'alcohol i drogues va demanar la meua col·laboració. Imagineu per un moment l'escena: una furgoneta amb caixons amb olives acabades de collir, un conductor en roba de tot el dia al camp, un vehicle sense cap altre passatger i, l'agent, amb parsimònia i amabilitat, preguntant-me si havia begut o si havia pres alguna cosa estranya, tot abans d'oferir-me la embocadura per bufar.
Tot
i que no estava gens tranquil, però amb tota la calma que vaig poder li vaig
dir que venia "d'olives", que
anava al molí i que no, no havia begut ni tan sols aigua des de l'hora de
dinar. El resultat, com era lògic va ser "0’ 0″.
Però
"pinta sospitosa" faria la furgoneta o jo brut i cansat, perquè abans
de deixar-me continuar encara va mirar el vidre davanter i comprovar si portava
l'adhesiu de la ITV i si estava aquella revisió passada en data actualitzada.
Ara sí, amb una cordial salutació va deixar-me continuar. Com a record
l'embocadura bufadora...
Cert que pot tocar qualsevol conductor, a qualsevol hora I a qualsevol carretera. En qualsevol moment i lloc, un agent de la Guàrdia Civil de Trànsit pot fer-nos aturar mentre condueixes per bufar en un alcoholímetre. L'objectiu és comprovar que es compleix una de les regles bàsiques del trànsit: mantenir les capacitats necessàries per a conduir intactesi, el divendres va tocar-me a mí.
Tota
una nova experiència que tot i tenint la certesa que el resultat havia de ser
de totes totes "0’ 0″ em va fer pensar... mira que si l'aparatet
falla i sense haver pres res em toca tornar a passar el tràngol? Mai podré dir
que no vaig passar la prova, tot i que, segons diuen alguns dels meus amics
vaig tenir encara sort, perquè l'agent m'haguera pogut fer també una prova de
saliva i allargar encara més la meua olbigada parada... Tot siga bé per la
seguretat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada