La imatge de l'elegància.

Aquest matí la ciutat estava alterada; la policia no parava de vigilar per terra i aire; els voltants de l'Auditori estaven blindats, un helicòpter sobrevolava el cel castellonenc mentre efectius a cavall recorrien el perímetre del parc, custodiat per agents del Cos Nacional de Policia. I no era per menys, aquell indret era l'epicentre de la I Cimera Hispano-Romanesa i lloc de trobada del president del Govern espanyol el senyor Sánchez i el primer ministre de Romania, Nicolae-Ionel Ciuçã, a qui feien costat a més a més d'una dotzena de ministres dels dos països, altes personalitats de la Comunitat encapçalades pel president senyor Puig i de la ciutat, representada per la seua màxima autoritat, l'alcaldessa senyora Marco.

Sens dubte un fet històric el que s'ha desenvolupat aquest matí a Castelló,  ciutat que no ha estat elegida de casualitat, ja que a més a més de ser el País Valencià la segona Comunitat en nombre de ciutadans romanesos residents, són més de 15.000 els residents integrats d'aquell país al nostre poble.

I és que a més a més de la francesa Chatellerault (1987), Lleida (2016) i la japonesa Ube (2018), va ser la romanesa Targoviste, ciutat del comtat de Dâmbovița, la que l'octubre del 2017 va sellar l'agermanament amb Castelló després que la nostra primera autoritat, l'agost de 2016 visitara aquella localitat d'on procedien molts dels romanesos que aleshores arribaven a Castelló a la recerca de millor vida.

Supose seria en aquella ocasió quan el seu alcalde, el senyor Cristian Stan, en senyal de suport de la ciutat envers la nostra, en agraïment pel suport dels molts esdeveniments culturals que ací tenien lloc i pel procés d'integració engegat a casa nostra pels natius d'aquella zona, va regalar-li a l'alcaldessa la típica brusa romanesa ,considerada un símbol nacional.

Una peça típica anomenada ia, brodada sobre una finíssima tela de cotó blanc, l'existència de la qual està documentada des del segle VI que guardant relació amb una de les cultures més antigues d'Europa, la Cucuteni, de l'any 5000 abans de Crist, forma part de la vestimenta tradicional de Moldàvia, Bucovina, Muntenia, Oltenia i el sud de Transilvania.

Aquest tipus de brusa, aquesta peça tradicional, amb dissenys inspirats en la vida rural que porta motius particulars, específics de cada regió de Romania, és coneguda entre els amants de l'art, gràcies al quadre homònim d'Henri Matisse. Una camisa de tela amb brodats impressionants que va ser "guardada" per la senyora Marco com un objecte de molta consideració i estima, ideal per portar en qualsevol ocasió, fresca, elegant, alegre i acolorida, molt femenina i imatge de l'elegància.

Hui, entre tanta autoritat i tant de vestit encotillat, entre tant de militar, tanta uniformitat i tant de protocol, la nostra alcaldessa ha volgut complementar els seus pantalons negres i sabates roges amb la brusa romanesa de Targoviste, amb un clar giny a la comunitat romanesa de Castelló, a aquella ciutat i a l'esperit d'agermanament. Tot un detall que no ha passat desapercebut ni pels il·lustres visitants ni tampoc per aquells que cobrien l'acte.

La cosa tractada en la cimera i els possibles acords si és que es materialitzen, se supose hauran estat temes diversos, tot tenint en compte que els màxims responsables de la salut, els assumptes externs, l'agricultura o la cultura, dels dos països han tingut també les seues complementàries reunions.

És possible i molt probable que la cimera més enllà de l'agraïment del senyor Sánchez als residents romanesos a Espanya per la seua contribució al desenvolupament, prosperitat i cohesió del nostre país, i del senyor Ciuca, per la integració que la societat espanyola ha demostrat envers els romanesos desplaçats, haja estat un èxit d'organització i porte algun signe de desenvolupament econòmic mutu i benefici per la nostra ciutat, ja es veurà...

El que si tinc clar és que , a hores d'ara i "a peu de carrer" l'inicial encert se l'haja endut l'alcaldessa per la seua originalitat i oportunitat, a la vegada que per la seua elegància, expressió de la personalitat i desafiament a la monotonia entre tanta uniformitat. Tot un encert senyora Marco!