Per Tot Sants... flors.

Altre cop arriba Tots Sants i el Dia de Difunts i és moment de recordar els nostres éssers estimats i admirats que ja no hi són. La tradició ens porta a visitar les seues tombes i honrar-los amb la visita i les flors.

La proximitat amb el pont de quatre dies ha dilatat aquest 2022, en el temps, les visites al cementiri; tot i això, aquesta tradició de caràcter familiar i malgrat que les noves formes i costums es manté en la intimitat i les flors, continuen sent les protagonistes d'aquests dies.

És veritat que en alguns casos les limitacions a l'engrandiment dels cementiris i, la cada vegada més estesa tradició de la incineració, i el posterior esplai de les cendres en intimitat familiar, ha donat lloc al desenvolupament d'una mentalitat naturalista i una creixent laïcització de la mort, fenomen que ha fet que aquesta festa es desarrengue del seu significat més ancestral, però, així i tot, les flors tornaran a omplir els cementeris de Castelló com ho van fent any rere any, i la tradició de portar rams als difunts coincidint amb l'1 de novembre, serà realitat, sobretot entre la gent gran, mentre que entre els joves no estiga tan clara la cosa.

I és que les modes i els costums canvien i fan trontollar les tradicions, entre elles aquella de visitar els cementeris, però no la de l'ofrena floral. Sembla que aquesta setmana els cementeris de Castelló tornen a la vida i els i les floristes tornen a fer l'agost oferint els possibles compradors crisantems, els quals representen alegria i eternitat, i flors de tall, com les roses i els clavells, entrant amb competència directa amb aquells altres establiments que ofereixen "rams duradors", flors de tela, cada any més sofisticades i treballades i que res han d'envejar a les seues germanes "naturals", conformant composicions de flors artificials, en molts casos especialment dissenyades per a les decoracions fúnebres.

Mai podien imaginar allà pel 1972 aquells venedors de flors que, en un dia com hui vespra de la festa, col·locaven les seues parades a la "Plaza del Maestrazgo", a tocar del mercadet de Sant Antoni, oferint les seues flors a aquells que pel carrer d'en Joaquim Costa dirigien les seues passes envers el cementeri de Sant Josep, que cinquanta anys després, "les seues paradetes" serien només record i que "les flors de tela" entrarien en competència directa amb la flor natural.

O aquells altres venedors, molts d'ells llauradors de la Plana que oferien, a tocar de la Pèrgola, ocupant la propera vorera, les flors que ells mateixos, a l'horta i la marjal, s'havien encarregat de fer créixer i que haurien de suposar una ajuda econòmica per al suport familiar.

Flors que ja en aquells temps, com ocorre ara, això no ha canviat gaire, estaven cares, prou cares. Fixeu-vos que estem parlant d'una època en què un periòdic costava 5 pessetes i una dotzena de clavells 100, o nards i gladiols a 40 pessetes la vara.

Posar vida allí on no n'hi ha, la tradició de dur flors al cementiri per Tots Sants es manté encara, i malgrat que és una realitat constatable que el públic que manté aquest costum cada any és més envellit, i la gent jove se sent poc motivada, tot pensant que tal vegada anem a un no relleu generacional en la tradició, estic segur que, d'ací a cinquanta anys més, les flors naturals, artificials o interactives, continuaran sent les protagonistes en aquests dies als nostres cementeris.

És possible que la criogenització, el transhumanisme i els avatars capaços de simular ser una persona ja morta, gràcies a la intel·ligència artificial, aconseguisquen avanços en el tema de la mort, però si fem cas als experts que no paren de dir que el més a prop que tenim a hores d'ara de la immortalitat són les investigacions per endarrerir l'envelliment, i que a la llarga o la curta tots hem de passar per aquest tràngol, bé estarà que els que vagen quedant, per allò de la llei de vida, se'n recorden dels que marxen encara que siga amb unes flors... hologràfiques, perquè tal com diu el cantant brasiler Nelson Ned, si les flors pogueren parlar, expressarien tot l'amor que transmeten.