Açò va de "nous"...

El 9 d'octubre del 1989 va emetre per primera vegada Canal 9. Era el Dia de la Comunitat Valenciana. Arrencava la cadena autonòmica després de dos anys d'obres als estudis de Burjassot, als afores de València, i cinc anys després d'haver-se aprovat a les Corts la Llei de Creació de Radiotelevisió Valenciana.

L'activitat de RTVV va nàixer, segons aquella llei, per promocionar i protegir la llengua pròpia, el valencià, i des de l'objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions, separar aquestes de les opinions, amb el màxim respecte al pluralisme. Gairebé res d'això va arribar a complir-se en els seus 24 anys d'existència, fins al seu darrer dia d'emissions, el 29 de novembre del 2013, en què una edició extraordinària del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava "dissoldre, liquidar i extingir l'empresa Radiotelevisió Valenciana", tot just hui fa nou anys, moment en què la crisi que envoltava l'ens autonòmic era insuportable i RTVV acumulava un forat econòmic de més de mil milions d'euros, al costat de les constants i fortes crítiques sobre la manipulació informativa i les irregularitats en els comptes.

El tancament de Canal-9 va tenir un gran impacte no tan sols sobre el sector audiovisual valencià, si més no també sobre la consciència i l'imaginari nacionals del poble al llarg dels quatre anys, sis mesos i deu dies en què vam quedar òrfens del mitjà de comunicació en la nostra llengua, fins a l'arribada el 10 de juny del 2018, de les emissions regulars del nou mitjà de comunicació públic al nostre territori: "A punt".

Han passat com deia nou anys d'aquella data, d'aquell dràstic tancament; ara des de la distància i cada dia que passa, crec més fermament que la solució no hauria d'haver passat per tancar l'entitat gestora, sinó corregir-ne els defectes; d'altra banda, pense que si va arribar-se al tancament, tal vegada fora perquè els greus defectes no tenien cap possibilitat de correcció, i que s'havia arribat a tal extrem de corrupció que allò no podia "arreglar-se" de cap manera i perquè als governants del moment, crec que no els hi feia cap gràcia allò de "promocionar i protegir la llengua pròpia", ja que cal tenir present que el tancament dels repetidors d'Acció Cultural, que permetien veure Televisió de Catalunya al País Valencià, es va fer el febrer del 2011, abans que el tancament de Canal 9.

Canal NOU fa tot just NOU anys que és història. A punt naix com "la veu de tots" fa poc més de quatre anys, com la recuperació d'un dret perdut i amb una voluntat renovada "convertir-se en referent del territori i amb la finalitat d'oferir una informació rigorosa i plural" i el que és més important, en la nostra llengua.

Fa nou anys amb el tancament de Canal-9 RTVV, el valencià va entrar en un procés de recessió, que fins i tot va començar en molts pobles a percebre's com una llengua residual, amb una escassa rendibilitat i una projecció nul·la, sense horitzó ni futur. Sembla que la situació ha revertit en part amb la nova A punt i que els seus dirigents assumeixen que el mitjà de comunicació audiovisual per excel·lència, la televisió, si és de titularitat pública, és "fonamental" que siga en valencià.

Si la desfeta d'Almansa va significar la pèrdua del dret foral com a eix de la nacionalitat històrica valenciana i, ara, 315 anys després encara no hem recuperat els valencians els nostres drets civils, almenys, nou anys després de la pèrdua de la nostra llengua als mitjans de comunicació oficials en ràdio i televisió, podem sentir-nos una mica satisfets perquè A punt ha vingut a pal·liar en part aquella pèrdua, tot i quedar encara pels nostres dirigents polítics una assignatura pendent, la manca de reciprocitat de les emissions de ràdio i de televisió entre els diversos territoris del mateix domini lingüístic.

El número nou no sembla tenir una significació especial, només és un nombre natural, el que segueix el 8 i precedeix el 10, però hui pren protagonisme en aquest blog com a signe prioritzant d'ideals i de sons, vivenciats mitjançant el record i les emocions i la intuïció, d'esperança, acceptació i tolerància en una nova pàgina de la història del meu poble.