Discrepàncies

La segona de les accepcions que presenta el diccionari de la RAE si busquem la paraula discrepància diu: “Dissentiment personal en opinions o en conducta”, entenent per dissentir no ajustar-se en sentir o el fet de semblar d’algú, o el que ve a ser el mateix, manifestar-se en desacord amb una idea, creença o política, escampada i mantinguda per un altre individu del mateix grup.

En política sembla que no està bé dissentir dins d’un mateix partit, de manera que el partit mana i el càrrec obeeix, malgrat que en algunes ocasions, més de les que possiblement ens imaginem, alguns senadors, diputats, regidors o fins i tot militants de base, en el seu fur intern no comparteixen opinions públiques, no sentint-se igual a aquells que sembla els hi representen, arribant a produir-se una total desconnexió generada per una dissintonia.

Des de finals del 2013 tenim al territori espanyol, i per tant a Castelló, un partit polític que es defineix en la seua ideologia com a ultraconservador i ultranacionalista, qualificat pels especialistes com un partit d'ultradreta, de dreta radical populista o d'extrema dreta. Com ja haureu endevinat, em referisc a VOX, partit que presenta com a caps més visibles i figures principals Santiago Abascal i Ignacio Garriga.

Tot i que no arriba encara a tenir dotze anys d’història al seu darrere, el partit ha aconseguit un ascens electoral en tots els àmbits, nacional, autonòmic i local, fonamentalment basat en un conservadorisme i catolicisme exacerbat, posicionant-se en contra de l'eutanàsia, del matrimoni entre persones del mateix sexe i del dret a l'avortament, i fent un fort èmfasi en la defensa de la família conformada per un home i una dona, que segons ells, és l'únic tipus de família ideal o vàlid, situant com una de les seues prioritats la lluita contra la ideologia de gènere i contra el lobby LGTBI.

Però, darrerament, no sembla que les coses li vagen massa bé. Cada vegada es fa més evident que dins el partit hi ha una pugna entre dos sectors, un de tal falangista i ultracatòlic i un altre més liberal i el partit sembla començar a fer aigua.

No fa massa dies, el fins aleshores portaveu de VOX a Castella i Lleó i exvicepresident de la Junta, Juan García-Gallardo, va anunciar la seua renúncia al càrrec, a la vegada que deixava la seua acta com a procurador a les Corts i abandonava el seu lloc al Comité Executiu Nacional del partit. La causa? Ell mateix ho va deixar clar “discrepàncies amb la direcció de Santiago Abascal”.

Semblava que es tractés d’una decisió llunyana, d’altes esferes, però poc ha tardat a arribar, si no igual, d’una manera molt semblant, a la nostra ciutat, per causa de la política municipal que el partit està duent a termini a Castelló.

Tots sabem que, a les darreres eleccions, el PP va arravatar l’ajuntament al bipartit PSOE+Compromís, amb el suport dels quatre regidors de VOX, els senyors Ortolà, Vidal i Ferrer, i la senyora Miralles, i que, com és més que normal, tot i que comparteixen govern, són moltes les actuacions del partit radical que el PP no assumeix i, més encara, en alguns casos ni els mateixos membres del partit, els seus propis companys.

Un exemple clar és el que va passar en el darrer ple municipal ordinari de gener, celebrat el passat dia 30, quan el senyor Alberto Vidal, regidor de Família i Infància, va dir a la tribuna referint-se a l’avortament que “milers de persones (fetus) són assassinades legalment al nostre país, igual que eren assassinats legalment els jueus als camps de concentració”, comparant la interrupció legal de l'embaràs amb el genocidi de l'Holocaust, fet que no tan sols va desfermar una onada de crítiques entre la resta de regidors municipals, si més no, també entre membres del seu partit.

La indignació va ser de tal nivell que, Samanta Castillo, coordinadora de Vox al Grau i que ocupava la cinquena posició a la llista de les passades eleccions municipals, va decidir renunciar a tots els càrrecs que exercia, inclosos els que ocupava a les juntes i el consell del municipi i abandonar el partit, manifestant obertament que Vidal, amb aquelles afirmacions, no la representava per res. Independentment que la senyora Castillo tinguera en aquest moment més o menys pes polític dins els partit, la seua discrepància, renuncia i abandonament del partit, serà difícil d’encaixar pel grup polític conservador.

No soc endeví, no conec quin podrà ser a partir d’ara el futur de VOX nacional-local, però sembla incert i motiu d’una evident creixent desestabilització interna, i que podria enfrontar més desafiaments en els mesos vinents si les tensions entre els seus membres no es resolen.

Per descomptat que la repercussió pública de les controvertides declaracions del senyor Vidal a Castelló, només venen a afegir llenya a la crisi interna que, cada dia que passa, sorgeix amb més freqüència. Què faran o diran ara els companys de bancada del senyor Vidal?  Discreparan? Tragaran per mantenir el selló? Difícil papereta…