En començar la temporada 1924-1925, el València FC ja gaudia d'una merescuda popularitat als mitjans esportius espanyols, amb fama d'equip fort i amb una personalitat pròpia. Alhora, el club disposava d'una organització econòmica, esportiva i social envejable, i pel seu acabat d'estrenar camp de Mestalla desfilaven els millors equips nacionals i estrangers, davant dels quals aconseguia molt bons resultats. El 12 d'octubre de 1924 va començar el Campionat Regional de la zona centre el qual va anar a parar al València FC, que es va proclamar campió.
El 10 de març de 1923 es va
fundar el Club Esportiu Vila-real “per fomentar tots els esports, especialment
el futbol”. El 1924 s'inscriu a la Federació Llevantina de Clubs de Foot-ball.
Després de més d'un daltabaix desapareix, i el 1942 es constitueix un nou
equip, el Club Atlètic Foghetecaz que inicia la seua trajectòria des de les
categories més baixes canviant el 1950 el nom a Club Atlètic Foghetecaz
Villarreal i en juny de 1954 a Villarreal Club de Futbol, aconseguint arribar a
pujar fins a la primera divisió per primera vegada la temporada 1996-1997.
Tres equips representatius de la nostra terra que, per més de cent anys han mantingut, en diferents moments i lligues, una rivalitat directa i han viscut moments i etapes molt diferents. Y la casualitat ha volgut que avui 15 de febrer, d'una manera més que directa tots tres tinguen un protagonisme especial que els relacione, mitjançant dos fets que podríem qualificar d'especials.
1924, el diumenge 15 de febrer, avui fa cent anys, el Castelló, participant en aquella temporada al campionat regional, i campió de les seccions nord i sud, a partir de les tres i quart de la tarda i amb un Sequiol a vessar, va enforntar-se, en una final a doble partit, al València F.C. campió de la secció centre, amb qui mantenia una dura rivalitat.
“Atropellats, vexats i
escarnits per uns jugadors professionals que van fer servir per a aconseguir el
seu objectiu mil astúcies impròpies de cavallers i la funestíssima actuació de
l'àrbitre senyor Saracho”, diu el cronista, el Castelló va perdre el partit per
un sever penal amb què es va castigar una levíssima falta comesa per Roca,
llançat per Reverter i que no va aconseguir aturar el porter Alanga, considerat
el millor dels 22 jugadors. Història que es repeteix el diumenge següent dia 22
en partit jugat al Mestalla dirigit pel senyor Llovera i que finalitza amb
idèntic resultat, un gol marcat novament de penal en aquesta ocasió per Cubells
per falta del castellonenc Montañés, sent el resultat global 2-0 a favor del
València que es proclama campió regional, i sent novament el porter Alanga el
millor de tots els participants.
I avui, cent anys després, Castelló i València tornen a ser protagonistes, afegint-hi el Vila-real. En aquesta ocasió, a partir de les dues del migdia, el Castelló de segona divisió enfrontant-se a l'Eibar, amb l'objectiu d'aconseguir la primera victòria del 2025 al Castàlia que li permetrà allunyar-se més de la zona de descens, i unes hores després, el Vila-real fent el mateix amb el València, a l'antic Madrigal, avui flamant Ceràmica.
Una nova i dura rivalitat
que es manté cent anys després, canviant un dels protagonistes, el Castelló pel
Vila-real, en què els homes de Marcelino García tractaran que els tres
punts del derbi es queden a casa.
Un altre cop com fa 100 anys
encara que la vida pega moltes voltes, uns partits de futbol comptaran amb tots
els ingredients perquè siguen autèntics espectacles. Esperem i desitgem que
“els nostres” estiguen encertats i amarren els punts i els col·legiats González
Díaz i De Burgos Bengoechea aconseguisquen impartir justícia sobre la gespa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada