Temps passats i temps per venir…

Aquesta setmana que hui tanquem s’han complit 54 i 25 anys respectivament de dos moments, dos esdeveniments recordats pels veïns de manera molt diferent. La inauguració el 20 de febrer de 1971 de l’edifici de la Pèrgola del Parc de Ribalta, i tot just l'endemà 21, però de l’any 2000 de la nova estació de trens.

Dos moments importants pel desenvolupament de la ciutat i que, ara vistos des de la perspectiva temporal, deixen molt a desitjar, ja que no han complit de bon tros les expectatives generades.

Sense fixar-nos en les múltiples crítiques i deficiències que va presentar l’edifici de la Pèrgola des del moment de la seua inauguració fins al seu tancament que havia de ser temporal i provisional allà pel 2011, el fet més que evident és que, a hores d’ara, transcorreguts més d’una dotzena d’anys des que va perdre la seua principal funció, marc de les presentacions oficials festeres, tot i que els diferents governs municipals dels darrers anys no han parat de parlar d’una recuperació d’aquell espai emblemàtic, transformant-lo en un indret modern i actual on poder realitzar actes com congressos, exposicions o fires, la realitat és que l’edifici llangueix i l’esperada reforma i integració de l'edifici en l’entorn del parc, només és paper banyat.

La darrera notícia feta pública per l’equip de govern municipal, tot just el mes passat, feia referència a l’aspiració de l’ajuntament de captar 6 milions d’euros dels fons europeus i, destinar part d’aquells diners a la reforma de l’edifici, a la vegada que s’està a l’espera de què es faça realitat la inversió acordada fa tot just un any amb l’anterior conseller de cultura de la GVA, el senyor Barrera, aportant uns diners per desbloquejar la reforma i redissenyar el projecte. I així estem i el temps passa…

I que dir de l’estació de Renfe? No vull parlar hui ni de les goteres que es colen quan plou, ni dels continus problemes del trànsit ferroviari, ni de la suspensió i retards de les línies de rodalies…, vull centrar-me en allò que directament és qüestió municipal, el problema d’aparcar als seus voltants.

Des del moment de la inauguració ja es veia, l’entorn de l’estació era del tot insuficient per acollir els vehicles particulars dels viatgers. Va tardar-se un bon grapat d’anys, més de 20, en buscar una solució que, a més a més va ser qualificada de “provisional”. L’any 2023 va inaugurar-se una primera fase d’un espai d’estacionament, invertint-se més de 450.000 euros, però que malgrat que la necessitat d’aparcament no ha tingut l’impacte que s’esperava. Les raons són més que evidents, d’una banda, falta senyalització que indique la seua existència, de manera que si no se sap on està, si no és fàcil de trobar, no s’usa; i de l’altra, que no es veu perquè ni està prop de l’estació ni és accessible, sobretot si vas amb maletes.

Ara, el passat dijous l’alcaldessa i la presidenta de la Diputació van presentar “in situ” una nova ampliació i remodelació de l’aparcament als voltants de l’estació amb una inversió que supera els 650.000 euros. Esperem que tinguen millor sort, que hagen aprés del que no cal fer i que, a més de crear nous espais on deixar els vehicles, es cree també una xarxa viària que a la vegada que distribuïsca el trànsit rodat, facilite l’accés a peu fins a la zona d’aparcament.

La ciutat necessita modernitzar-se. L’edifici de la Pèrgola pot presentar moltes possibilitats, un nou espai polifuncional és possible a la vegada que pot, reduint-se el seu volum i incorporant més espais a l’aire lliure, buscar una integració amb l’entorn, tot és qüestió de voluntat.

D’altra banda, si volem fomentar l’ús del tren, evidentment calen millores en les infraestructures ferroviàries, però també accions, fetes amb cap, que faciliten l’accés a l’estació.

Són reptes que hui, aquesta mateixa setmana han tornat a ser protagonistes dels comentaris a peu de carrer. Cal aprendre de les errades dels temps passat i mirar, amb els peus a terra, al futur que ningú coneix. Necessitem alguna cosa més dels nostres governants, alguna cosa més que paraules, necessitem fets i realitats i que, sobretot,  aquests siguen encertats. Per això vam votar-los!