Mira que saben…

Les obres de remodelació de la plaça de Sant Roc avancen. Cada dia que passa són més i més els nous elements que apareixen a aquell indret; jocs infantils amb castell i vaixell, banquets de fusta, base de bicicas, tauletes i banquets de pedra, plantes ornamentals, carrasques i altres arbres d’ombra…, tot cap a la plaça.

Però, a mesura que l’espai s’ompli de coses, algunes de “les antigues” que s’han mantingut han quedat desubicades, cas de les plaques identificatives i recordatòries dels bombardejos de la guerra civil, que, sense massa problemes s’han tornat a col·locar a un lloc proper d’on inicialment estaven, al centre de la plaça i, la capelleta del Crist, que “encaixonada” entre els jocs infantils, ara sembla canviarà de lloc.

Fa dies que els veïns comentem que la plaça està massa carregada de coses i que l’acte de les “tres caigudes” no podria continuar celebrant-se com fins ara, simplement perquè “no cabria”. 

Alguns veïns, en veure com anava quedant la plaça i els voltants de la capelleta, van entrar en contacte amb l’ajuntament i amb la confraria de la Sang, per fer-los saber aquesta circumstància i, fa un parell de setmanes, tal com ho vaig reflectir jo en aquest mateix blog el passat 25 de gener l’ajuntament va anunciar un canvi d’ubicació de l’acte de les “tres caigudes”, desplaçant-lo uns metres del seu lloc habitual, indicant que “es realitzarà a partir d’ara al lateral de l’olivera, enfront de la façana del col·legi Bisbe Climent”, per a la qual cosa va procedir-se a retallar part del parterre, reconvertint-lo en zona de pas.

Ara, segons anuncia hui mateix la premsa local, l’ajuntament, després de veure que aquell desplaçament de l’acte “no tenia cap ni peus” ha decidit reubicar al centre de la plaça la capelleta i ho fa, sense reconéixer que s’està improvisant sobre la marxa...

Però, vet per on, saben fer-ho. Ha estat el regidor d’urbanisme qui en lloc d'assumir “que la idea de realitzar l’acte al lateral de l’olivera” no va ser gens encertada, anuncia que “donarem major rellevància a la capella on es realitza el tradicional acte de ‘Les Tres Caigudes’ per a dignificar-la i, a la vegada, donar-li el lloc que mereix aquest acte tan tradicional per als castellonencs i que és senya d'identitat”.

I com pensen fer-ho?, que se’ls ha ocorregut?, res millor que traslladar la capella i situar-la en el centre del parc, on hi ha un pas per als vianants, a la vegada que, aquest nou pas o passarel·la de vianants del Forn del Pla, pren ara un nou nom “carreró de Les Tres Caigudes”. Qui dona més?

El mateix equip de govern, no tenint prou en inventar-se un “carreró” que res té a veure amb allò que defineix un carreró com a un lloc estret, a la vegada que mai l’acte de “Les Caigudes” s’ha escenificat en cap carreró, encara dona més, i gossa canviar-li el nom a la popular plaça del Forn del Pla, reconvertint-la ara en “parque de San Roque”, així fins i tot en castellà com ho diu i assenyala “un lletreret” més que senzill que han instal·lat, això sí, en un lloc ben visible de la plaça.

Una nova ubicació de la capella a la qual, estic més que segur, han d’haver fet front després de les protestes que des de la Confraria de la Sang els hauran fet arribar; però com saben fer-ho, com és el seu estil, han tractat de justificar “la nova actuació”, pegant-li la volta, tot dient que aquesta actuació estava coordinada amb la Confraria i en especial col·laboració del Germà Major Miguel Ángel Mulet.

Doncs si estava coordinada com és que primer van pensar en una nova ubicació sense tocar la capelleta i ara canvien de pensament? No crec que el senyor Mulet, persona amant de les tradicions del nostre poble, estiguera massa d’acord amb la decisió urbanística de deixar la capelleta quasi invisible, perduda entre els jocs infantils, entre el vaixell i el castell, i desplaçar a un lateral l’acte tradicional d’adoració de la creu en el moment del retorn de la romeria.

No sé quin serà el lloc definitiu de la capelleta, si serà “un pegot més”, com tampoc imagine on pensen col·locar l’escultura del Pregoner, ja que cada vegada el Forn del Pla està més ple, però de segur, que vagen on vagen, malgrat que tots pensem van improvisant sobre la marxa, sabran vendre el producte com una gran millora, és el seu estil.