És veritat que comptar amb
majoria absoluta atorga un poder significatiu a qui en té. Permet al partit
polític o coalició prendre decisions de manera més autònoma, sense necessitat
de negociar o arribar a acords amb altres partits polítics, però no sempre
això, d’acord amb la voluntat popular expressada a les urnes, és possible.
En el cas de Castelló ho
tenim molt recent, les tres darreres legislatures municipals, 2015-2019,
2019-2023 i l’actual, el nostre ajuntament ha estat governat per “pactes”;
recordem els del Grau i de Fadrell, entre els blocs de les esquerres, o
l’actual de la dreta, materialitzat l’estiu del 2023 entre PP i Vox, acords que
facilitaren i faciliten la governabilitat en assolir la majoria absoluta.
Al plenari municipal celebrat
ahir a Castelló vam poder veure com davant la proposta d’aprovació de la
modificació dels nous estatuts del Patronat Municipal de Festes presentada pel
govern, els regidors de Compromís van justificar el seu suport, en considerar
que, el suport a la darrera modificació efectuada quan governaven amb coalició
amb el PSOE, tot i que el text no era del seu gust, va fer-se per no
produir una crisi que portara a un trencament del pacte i produïra mals majors.
I només uns minuts després enfront de la moció presentada pel PSPV per reprovar el regidor de Comerç, Família i Infància, Alberto Vidal de Vox, per les afirmacions fetes en el darrer ple equiparant el dret de les dones a avortar amb l'holocaust, a la qual va sumar-se Compromís, sol·licitant la retirada de les competències de l'edil i el seu cessament com a responsable institucional, vam assistir a una escenificació del que significa pel PP suportar a Vox com a soci de govern, escoltant com, des de la tribuna, el regidor senyor Sales, afirmava “A nosaltres darrerament ens agraden poques coses de què diu el senyor Vidal, però el que defensem no és el que diu Vidal, sinó el seu dret a dir-ho i a poder contestar-ho”. Aquestes paraules són molt clares: no ens agrada aquesta acció de Vox, però ho acceptem per no trencar el pacte i poder continuar governant.
La truita canviava de
costat. El PP comprovava i sentia com governar en coalició no és gens fàcil i
salvava sense ganes a l’edil de comerç, no sense arribar a recriminar-li des
del mateix faristol les seues desafortunades intervencions, grolleres i desagradables
en més d’una ocasió, atacant fins i tot el mateix govern municipal i deixant-lo
en evidència.
Difícil moment va haver de passar la senyora alcaldessa per culpa de Vox, en permetre i acceptar que un membre del seu govern atacara públicament els drets de les dones i, no estant d’acord amb les afirmacions del regidor, al mateix moment ser còmplice d’aquelles en no reprovar-les i, més encara, per la seua gravetat, no ordenant el seu immediat cessament. Ai els pactes! Quant de mal fan en més d’una ocasió oi senyora Carrasco?
I qui penseu ha estat el
gran beneficiat d’aquest confrontament PP-VOX? Naturalment, el senyor Vidal que
amb un aire de certa fanfarroneria, i sabent que tenia les de guanyar, que
tampoc en aquest afer el PP aniria en la seua contra, que no el deixarien caure,
va arribar a dir que una de les raons per les quals es va afiliar a Vox va ser,
quina casualitat, la particular defensa que el seu partit fa del dret a la
vida. Un bon treball “de galeria” pels seus afiliats i tots aquells que
combreguen amb les idees de l’extrema dreta.
Només el temps dirà si el PP
en aquest cas ha actuat bé i si Vox i el senyor Vidal mereixen formar part del
govern de la nostra ciutat, com el temps ha estat el que ha propiciat un retorn
estatutari de l’autonomia festera que mai s’hauria d’haver perdut. I és que el
temps tot ho cura i ho fica en el lloc que li pertoca…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada