Que Sant Valentí els ajude!

Les estratègies dels partits polítics, de tots, siga en l'àmbit local, autonòmic o nacional, d'aquí o de fora, passen sempre no només per fer tot el possible de manera legal, i fins i tot algunes vegades fregant la il·legalitat, per véncer l'adversari, fent impossible la política de l'altre, deixant-se portar moltes vegades per un impuls incontrolat, per la ràbia .

L'odi entre polítics és més que evident. Només ens cal posar-nos davant del televisor, obrir un diari o assistir a un ple municipal per, en qualsevol moment i la mínima situació, visualitzar un rastre d'insults i acusacions llançats amb el to més vehement a l'adversari polític.

Trump, Putin, Sánchez, Feijoo, Ayuso, Abascal en constitueixen uns exemples clars. Però no cal anar tan lluny i centrem-nos al nostre ajuntament. Antonio Ortolà regidor ultradretà acusat per l'oposició de racista i xenòfob per atacar des de la tribuna, sense fonament, els immigrants, denunciant alhora el nacionalista Ignaci García i interposant-li una querella criminal per ocupació de despatx; Alberto Vidal ofenent i sent notícia en l'àmbit nacional en comparar l'avortament amb l'holocaust; Vicent Sales atacant Patricia Puerta amb relació a assumptes relacionats amb la gerència del patronat d'esports o les ajudes al comerç, qualificant-la com de llengua llarga i memòria curta... Cal seguir?

És més que evident que actualment la política està feta amb odi i des de l'odi i cada cop es va accentuant més. Ja no es tracta de parlar i defensar projectes i programes, sinó de despertar l'odi cap a l'altre. No es tracta de confrontació d'idees, sinó d'odiar les persones que tenen una altra concepció diferent; per això s'utilitza la tècnica d'atribuir-los una maldat intrínseca per després anomenar-los sectaris, demagogs, radicals, anti-Espanya, rojos, comunistes, socialistes. Alhora, també dirigeixen aquest odi a certs col·lectius com poden ser els migrants, en funció de l'orientació sexual, els empobrits i empobrides, atribuint-los la maldat: als migrants se'ls identifica com a delinqüents; al col·lectiu LGTBI, com a pervertits; i els empobrits i empobrides, com ganduls que no volen treballar i només volen viure del subsidi.

Aquest ambient es reflecteix als debats polítics, on els arguments pràcticament desapareixen i només existeix l'insult, la desqualificació i la manca de respecte. Tot això provoca desafecció i malestar entre la ciutadania.

I venen a tomb aquestes reflexions justament avui, dia de Sant Valentí, quan per activa i passiva se'ns recorda allò de l'amor, l'enllaç d'afecte que neix de la valoració de l'altre i inspira el desig del seu bé. Si, correcte, però vist el que s'ha vist, no aplicable als polítics sobretot als més propers, on les experiències compartides no arriben a enfortir, o ho fan en comptades ocasions, vincles emocionals.

Avui és un bon moment i ocasió per demanar als nostres polítics que la seua feina no arribe a anar mai més enllà de meres discrepàncies d'opinió o interpretació; els veïns n'estem una mica farts i valorem i enyorem l'harmonia, la convivència pacífica i el progrés.

Mira que és fàcil, només cal tenir present la màxima “Fer al pròxim allò que desitges que et facen a tu” sense oblidar que governen per mandat dels ciutadans i veïns.

Una mica d'optimisme no anirà gens malament avui; què tal si no degradem més la democràcia? Què tal si no intentem sempre imposar, per dret de vot, els nostres objectius? Què tal si posem més cooperació i menys competència i protagonisme? Que tal si rebaixem l'agressivitat i la transformem en afectivitat. Somiem per un moment, és sant Valentí, el dia de l'amor…