Estem de canvis…

A vint-i-tres dies de l’inici de les Festes de la Magdalena, després que el passat dia 20 el Consell Rector del Patronat de Festes avalara la proposta dels nous estatuts festers, en la darrera Junta de Govern municipal extraordinària va acordar-se portar aquest text a la sessió plenària de hui dijous.

Uns estatuts que tornen el protagonisme de l'Assemblea, retornant-li el poder d'elecció de la Junta de Festes, amb una nova reformulació de les competències dels dos organismes. Un text que ha de passar després a exposició pública i que si no es presenta cap al·legació, passarà a ser aprovat definitivament.

Tal vegada el canvi més visible del nou text estiga en la línia de retornar als estatuts de 1988, modificats el 2012, abandonant els vigents del 2022 en què la regidoria corresponent ostentava tots els poders de decisió del Patronat.

En qualsevol cas, la seua aprovació, en cas de produir-se, vindrà a ser un capítol més de l’evolució festera, fruit de la inquietud manifesta pels castellonencs des que les festes de la Magdalena van adquirir la seua estructura actual el 1945, preguntant-nos com han de ser les nostres festes fundacionals.

La casualitat ha volgut que siga ara, a les portes de la Magdalena 2025, quan la modificació estatutària revife i porte novament al carrer les diferents opinions, maneres i models possibles d’organitzar i gestionar les festes, temàtica gens nova ja tractada en diferents ocasions al llarg dels 80 darrers anys.

I també la casualitat ha volgut que tot just ahir es compliren anys de l’inici de la primera gran reflexió col·lectiva sobre els diferents aspectes de la festa, 47 anys des que van iniciar-se a la delegació de la Conselleria de Cultura, les sessions del “I Congrés Magdalener”, un conclave el de 1978, afavorit per l’Ateneu de Castelló i que va comptar amb el vistiplau de l’ajuntament i que va concloure que les festes de Castelló eren i havien de continuar sent festes de germanor, mantenir l’esperit de la tradició, actualitzar la processó nocturna, recolzar el rotllo, la canya i el mocador de coll com a símbols tradicionals, a la vegada que calia fomentar les gaiates i potenciar la “Junta Central” com a òrgan de coordinació festera incloent en ella membres representants dels diferents sectors. Resulta prou curiós veure ara, des de la distància temporal, com res va dir-se sobre el finançament o la participació de la dona.

Aquell primer congrés no va aconseguir establir més vies de participació i, tal vegada per açò o per altres motius, i enfront de la multitud de problemes que van continuar envoltant les festes i la divisió manifesta entre els col·lectius, només hui anys després, el 1986, l’Associació Moros d’Alqueria, va convocar un II Congrés on, a més de reafirmar el caràcter penitencial de la romeria, instar al foment de la gaiata com a principal símbol o a emprar el vestit de castellonera i llauradora, la seua principal conclusió va girar al voltant de la Junta Central de Festes, manifestant-se unànimement que aquella havia de tenir un caràcter absolutament representatiu, per a això s'havia de procedir a la revisió urgent i actualització dels seus estatuts, que va desembocar en la desaparició d’aquella i la creació de la Fundació Municipal de Festes.

La ciutat canvia, les festes també, la gent ix al carrer, les festes es popularitzen, i l’any 1995, coincidint amb el 50è aniversari de les festes en la seua estructura actual, la Federació de Colles convocava el “III Congrés Magdalener,” que insistirà sobretot en la necessitat del desenvolupament estatutari com la millor manera d'encarar el futur de les festes, aconseguint-se una actualització efectiva a partir del 2012 a conseqüència del nou règim jurídic establert per als organismes autònoms de mesures per a la Modernització del Govern Local, significant un impacte real sobre l’univers fester.

I encara el 2017 per quarta vegada a la història, va celebrar-se un nou Congrés Magdalener per intentar evitar que s’usara de manera partidista la festa a la vegada que per abordar la necessitat de despolititzar-la i defensar i millorar les tradicions sense perdre les arrels, buscant fórmules per aconseguir reforçar el paper de les comissions de sector i posar la Gaiata al centre de les festes i de la imatge de Castelló, destacant-se la imperiosa necessita de revisar i actualitzar novament els estatuts, cosa que va fer-se efectiva, no sense polèmica, al Ple municipal del mes de maig del 2022.

Però el 2023 hi ha eleccions i canvi de govern municipal amb el compromís adquirit de revisar-los amb l’objectiu de dotar de major autonomia al món de la festa, sobretot pel que respecta a la recuperació de l’elecció de la Junta de festes per l’Assemblea del Patronat.

I arribem al dia de hui, l’ajuntament ha promogut el canvi i hui es farà realitat fent un pas més. Quan entraran en vigor i en un termini de tres mesos el Consell Rector haurà d’aprovar la convocatòria de l’Assemblea per l’elecció de la nova Junta de Festes i en el termini d’un any, la regulació dels Ens Vinculats mitjançant el corresponent reglament de desenvolupament. La història i els canvis continuen...