1954…

Una xifra, una data, un any… 1954

Un post, una sorpresa… demà es desvetllarà.

Circulen, hi ha editats, uns llibrets publicats a Barcelona per “Afers de Comunicació Visual » que porten per títol “El año que tu naciste” i que podeu si us ve de gust conèixer consultar al web ANY Cadascun està dedicat a un any en concret i la col·lecció comprèn des del 1920 fins el 2003.

No són res “de l’altre món”, però porten imatges, fotografies, titulars i notícies curioses dels esdeveniments més importants de l'any triat. Com soc de natural curiós, trie i consulte un any, el del meu naixement… 1954 i ara, compartisc amb tots vosaltres alguns descobriments d’aquell temps…

Va ser l’any del naixement meu i també d’alguns personatges que després, de grans serien famosos, cas del ciclista Bernard Hinault, el cantant, actor i ballarí John Travolta o els més propers Bibi Andersen i Antonio Resines, del món de les revistes del cor i del cine i televisió.

També aquell 1954 es recordat per ser l’any de la mort d’altres personatges també importants a la història o la cultura, cas del pintor, escultor i dissenyador Henri Matisse, el cap de la República Popular de Xina, Mao Tse-Tung, o el literat Jacinto Benavente.

Com a fets curiosos, aquell 1954 el Papa Pio XII va avisar dels perills que suposava per la família l’arribada de la televisió a les llars o aquell altre, més proper, quan a l’estiu va constituir-se a Espanya la “Creuada per la decència”, en pro “del recato, la morigeración y la puribundez”.

I vet per on, també el 1954 va ser l’any en que la selecció Alemanya de futbol va conquerir el primer campionat mundial, “la primera estrella” al vèncer a la final a Hongria, mentre que el Real Madrid va guanyar la lliga espanyola i el València la “Copa del Generalísimo”.

També aquell any van rebre “l’Oscar” els actors Marlon Brando i Grace Nelly i van veure la llum les novel:les de Françoise Sagan i William Holding, “Bonjour tristesse” i “El señor de las moscas” considerades uns clàssics dins la literatura.

Un any en que Espanya contava amb 28.750.000 habitants dels quals 330.00 corresponien a la província de Castelló i 55.795 vivien a la capital, on podia comprar-se un diari per una pesseta, una planxa elèctrica per 45 i un tratge de llana per 445.

Eren altres temps, temps d’altres normes, valors i formes de conducta, que hui som conscients havien de canviar i han canviat. Evocació d’un passat que mai tornarà, i que res tenia a veure ni amb eres digitals ni amb tecnologia…