Senyal què no ens trobem a gust.

Ara resulta segons el nostre Honorable va dir ahir a Madrid, que tots aquells que no votem al Partit Popular som “independentistes”, procatalanistes i poc més que secessionistes, i que el seu partit, el Popular és l'únic que és capaç de defensar i assegurar la unitat i l'estabilitat del territori nacional, aixecant-se con els defensors del benestar al País Valencià, perdó, a la Comunitat Valenciana, i sent el dic de contenció de l'expansió independentista que, com endeví, pronostica de no tornar a guanyar ells mateixos, una inestabilitat política, social i econòmica.

Olé senyor Fabra, olé i olé, s'ha cobert vostè de glòria. Vegem...

Secessionistes: aquells que busquen separar una part del seu poble o territori per constituir-ne un nou, independent o unir-se a un altre al·legant qualsevol motiu, qualsevol pretext. Així considerada, la secessió es quasi sinònim de rebel·lió, i pot fins i tot ser castigada amb penes de presó. Jo no vote PP i no em consideraré mai secessionista.

Independentistes: aquells que busquen l'alliberament, el dret a un autogovern ple, a una autogestió financera, a una capacitat per decidir el model socioeconòmic, els sentiments de pertinença a una cultura històrica pròpia. Jo no vote PP i a hores d'ara veig moltes dificultats perquè el meu País puga algun dia triar lliurement el poder gestionar els nostres propis recursos sense perdre la dignitat.

Procatalanistes: aquells que busquen un nacionalisme català, el reconeixement de Catalunya com a nació i accepten la seua personalitat política com a pròpia. Jo no vote PP i mai acceptaria estar sotmès als dictàmens del Principat.

No sóc doncs secessionista, independentista ni procatalanista, però estic a disgust amb els nostres governats locals, autonòmics i nacionals, amb Vostès. Voldria uns governants que respectaren la meua llengua, la meua cultura, les meues tradicions, a la vegada que ajudaren els xicotets empresaris del meu poble, del meu terme, de la meua comarca a crear llocs de treball, i que a la vegada es valorara l'esforç i el treball.

Vull un País lliure, on poguera veure TV3 o els programes de les Illes, i una RTVV lliure, digna i de qualitat...Vull un País on els governants prioritzaren l'educació o la sanitat, que buscaren el bé comú, la dignitat personal i col·lectiva, que feren una política per les persones, senzillament el que vull és ser un ciutadà normal al meu País, i això, ni el govern local, ni l'autonòmic ni el nacional, és a dir, el seu partit, el PP no m'ho facilita.

No vull, com vostè demana, ser la reserva espiritual de cap lloc, ni d'Espanya ni del món, no vull considerar-me mai protector de cap frontera, més encara, sóc defensor de la lliure circulació de les persones, no tinc cap por a allò que aquells que ens governen em presenten com a possible i perillós, l'expansionisme de Catalunya, crec en la meua identitat com a País, no, no vull ser com els que ara ens governen.

Vull ser ciutadà d'uns Països, els Catalans, que estimen i defensen allò que és comú, començant per la llengua; jo parle català a la manera de Castelló, no parle Català de Barcelona, ni Mallorquí, ni Valencià de l'horta, no apitxe, però quan viatge arreu del País Valencià, Catalunya, el Principat o les Illes, fins i tot quan viatge per la Franja, em senc com a casa, senc les persones com a veïns, i m'és fàcil entendre'm i compartir anhels, il·lusions i esperances, molt més, que li anem a fer, que quan viatge a Madrid, Castella o Extremadura, on em senc foraster...

No senyor Fabra, no tinga Vostè por, no reneguem de ser Valencians, el que alguns fem és pensar que els nostres governants actuals no ens representen, Vostè al capdavant.

Tot i acceptant les regles democràtiques, cridem ben fort que no ens trobem a gust a casa nostra i lluitem perquè algun dia les coses arriben a canviar, sense recels, sense por, sense lluites, sense enfrontaments, sense desestabilitzar res, defensant primer les persones, després la llengua i la cultura i finalment, si cal també, perquè no?, el territori.