Només aquest cap de setmana proper
i el que resta de mes.. Cinc quilòmetres nocturns platja de Torreblanca, VII
“Entre olivos y pinares” Vall d'Almonacid, Volta a peu Serra d'en Galceran,
XXIX Popular La Barona, XXXIII Volta al terme de Fondeguilla... Còrrer, caminar
per la muntanya està de moda.
“Joggin, footing, running,
trekking”, marxar i córrer, no importa el nom ni tampoc l'edat dels qui el
practiquen; cada dia en són més les persones, que aquells que fa anys ja eixim
a gaudir de la natura als espais oberts del nostre terme, ens trobem en
qualsevol dia, hora i lloc. Caminar és sa i econòmic, i tal vegada per açò
darrer, trobem al llarg dels darrers anys i sobretot en aquests moments d'estiu
i de bonança climatològica, un “boom” espectacular.
Sembla que eixir a caminar o
còrrer al nostre poble ara és “ser modern”. Fa anys només es veien homes,
ràpidament van unir-se les dones, la gent gran i ara fins i tot els vells els
veiem a les carreres i caminades.
L'activitat en sí mateixa és
senzilla, ja siga en solitari o en companyia, només fa falta una mica de
motivació, unes sabatilles d'esport i una mínima condició física, per generar
una sensació de benestar. Marxar, còrrer millora la freqüència cardiovascular,
prevé malalties coronàries i ajuda al benestar mental.
Però eixir a la muntanya o al parc
no és eixir a fer “el loco” ni ha de convertir-se en una “locura”, Ací rau el
problema. Cal plantejar-se reptes però cal valorar esforços i possibilitats. La
síndrome “del dorsal” no és beneficiosa, cal saber valorar l'estat de cadascú i
adaptar l'activitat física als límits personals. Tot no és vàlid i totes les
proves “programades” no són iguals.
Proves de 5,
10, 15 quilòmetres, mitges maratons, maratons sencers, ultramaratons, carreres
de muntanya, voltes a termes, carreres populars, omplin les festes i dates
significatives dels nostres pobles.
Tanmateix jo
des d'ací el que vull hui és reivindicar un aspecte, el caminar front el
còrrer, les marxes front les carreres, el trekking front el running, el fet de
gaudir de la natura, del paisatge, sense pressa i amb un nivell de dificultat
elegit no imposat.
No és de rebut que algunes proves
s'anuncien sense saber si són ben bé carreres o marxes, si són competitives o
participatives, tot i que totes, poden arribar a ser populars. No hi ha res més
trist per un senderista que arribar a un indret on hi ha programada una eixida,
una marxa i trobar-te amb un bon nombre “de corredors”, una cosa és eixir a
córrer i una altra a caminar...
Fan falta sobretot ara a l'estiu,
més marxes i menys carreres, per gaudir de la natura en tota la seua intensitat
i d'una manera sostenible i còmoda. Això també és fomentar el turisme. Llàstima
que com deia abans “el boom del córrer” haja eclipsat algunes propostes que,
inicialment, van sorgir com a simples passejades o voltes en temps d'oci.
Alguns ajuntaments, clubs o
entitats esportives haurien de replantejar-s'ho. Marxes que ajudaren a
descobrir raconades ufanes, valls frescals i frondoses, indrets llegendaris,
cims emblemàtics i amb grans panoràmiques, tot, tot sense pressa... De pressa i
de corregudes, malauradament, ja en tenim prou sense buscar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada