El tio Pasqual.

Aprofitant el bon i assolejat matí que l'oratge ens ha presentat hui, m'he acostat fa uns moments a la plaça de les Aules. Allí des d'ahir al matí té lloc la tercera fira de turisme rural, un esdeveniment organitzat per l'agència Respira Imagina Comunicació, amb la col·laboració d'Itinerantur, l'Ajuntament de Castelló i la Diputació Provincial, i que presenta a través de 24 expositors les propostes dels consistoris i de les empreses de turisme rural i oci que aposten per donar a conéixer la riquesa cultural, paisatgística, monumental i gastronòmica de les comarques de l'interior de Castelló.

Segons he vist al programa, l'organització havia previst una variada programació d'activitats que anaven des de xarrades a càrrec d'especialistes en les distintes facetes de la fira, fins a tasts de productes de Castelló, passant per diferents tallers sobre ecologia i agroalimentació, o mostres etnològiques dels pobles participants.

La casualitat ha volgut que aquest matí, al voltant de les 12:30, en acostar-me a la plaça, em trobara amb l'amic Pep Martí, alcalde de Suera, que orgullós del seu poble, presentava la mostra etnològica d'usos, costums i tradicions que des de fa un bon grapat d'anys i sota el títol "Suera un poble al carrer", celebren a l'hivern, referent i model d'altres festes d'aquest mateix tipus que amb posterioritat han anat apareguen en altres pobles de la província.

L'amic Martí no ha hagut d'esforçar-se massa per vendre'ns el seu poble, per recordar-nos les seues riques tradicions, els temps passats, les figures del peller, l'agutzil i els vells oficis, doncs ha estat acompanyat en tot moment per dos personatges singulars. L'un el cisteller que, com qui no fa, en pocs minuts i quasi sense adonar-nos-en ens ha fet un cistell. Tot un artista dels que hui és difícil trobar, en un dels arts més antics de tota la humanitat, i l'altre, que dir-vos de l'altre?, m'ha deixat bocabadat, tot un personatge... Pasqual Garcia Moliner, el tio Pasqual. A hores d'ara encara no sé ben bé com definir-vo'l. Artista? Artesà? Versador? Canyisser? Mestre de la cultura popular?... Tot en un i em quede curt.

Un personatge entrat en anys, amb molt bon humor, senzillesa i de gran memòria, capaç de dir moltes veritats en poques paraules i a més a més de manera graciosa i rimada.

No només s'ha definit a si mateixa emprant el vers, "Sóc amic dels que caminen / dels que volem caminar / que viuen en harmonia / i saludem en passar. / Dels que no guarden rancor / els que saben perdonar / els que no diuen mentides / i no molt menys criticar./ Dels que sempre estan disposats / a tot el món ajudar / que viuen per a servir / i sempre en pau i bon estar", també mitjançant els seus poemes ens ha recordat que "la vida són quatre dies i que l'humor i l l'harmonia són la base d'una gran felicitat".

I tot això mentre treballava assegut en una cadira baixeta en l'elaboració d'un canyís en miniatura, a la manera dels tradicionals canyissos del poble, estructura de canyes teixides disposades paral·lelament i fermades entre elles, emprats en l'antiguitat per a fer cobertes i després per a "assecar figues o ametles" o per fer ombra.

Sovint allò que es conta dels personatges populars dels pobles, anècdotes o gestes, barregen la realitat amb la ficció. No és el cas del tio Pasqual, no tinc cap dubte que aquest matí he conegut uns dels personatges més populars de Suera, participant de les seues vivències i del seu bon humor i ganes de viure. Tot un luxe, descobert, com es descobreixen moltes coses a la meua ciutat, de casualitat, observant i vivint el dia a dia...Per molts anys !!!