M'agrada tot menys el nom.

 Supose que a hores d'ara ja us haureu assabentat i fins i tot ho haureu vist. La regidoria d'Impuls de l'Activitat Econòmica del nostre ajuntament en col·laboració amb el Consell de Comerç de Castelló ha encetat una intervenció urbana dins la campanya "#Castellóh!", de dinamització comercial, gastronòmica i cultural, per potenciar la imatge de la ciutat, fusionant el nom de la ciutat i l'expressió d'admiració "¡oh!" i que s'ha materialitzat en sis intervencions urbanes i una lona i un vinil, tot amb una inversió de 18.000 euros i que podem contemplar en diferents espais urbans entre el passat divendres 6 i el diumenge 29. Una campanya que romandrà activa per un total de 21 dies.

De la campanya he de dir que m'agrada la idea, el conjunt de lletres corpòries, la base de molsa i els guarniments florals, així com la informació que a la banda del darrere podem trobar sobre les principals activitats programades per aquest mes de maig per les diferents regidories de l'equip de govern.

Però dir que m'agrada la idea no vol dir que m'agrada tot. Crear emocions, impactar, sorprendre i tot això en diferents espais amb data de caducitat des del precís instant del seu naixement és "una cosa innovadora", una forma d'entendre i valorar la bellesa, un concepte que sempre han perseguit artistes, poetes, músics, jardiners, floristes... comerciants. I això, cal dir-ho, és bonic, i ho és especialment per la seua curta i fugaç existència, el fet que allò no siga etern, si més no és un "buf d'aire que s'esfuma".

Ara bé, quin nom direu que se li ha donat a aquestes composicions florals i resum de programació? Doncs jo ja n'he vist tres: "pop-up", "jardins efímers" i tòtems, i he de dir-vos que cap dels tres m'agrada.

Un "pop-up" és una finestra emergent, breu, fugaç, transitòria, momentània amb la finalitat d'impactar i sorprendre, però és un terme informàtic gelat, fred... Una finestra nova que apareix de sobte a la pantalla de l'ordinador. El fet que la campanya "salte" als carrers d'una manera imprevista i espontània, d'ací el terme "pop up", com les finestres que s'obren a Internet durant un període de temps concret, és això si, una estratègia de màrqueting, però no us sembla massa tècnic? Fins i tot, per mi, massa esnob.

I que em dieu de jardí efímer? Un jardí és un lloc on es conreen flors i plantes ornamentals, generalment destinat a l'esbarjo. Hem conegut el jardí persa, el medieval, el zen, el d'aigua, els penjants... I ara els efímers. Es tracta d'una composició de plantes de diferents textures, colors i mides, mitjançant una plantació harmònica i res més. Anomenar jardí a un espai urbà de tres per dos metres amb unes quantes plantes, és fins i tot una mica pretensiós.

I si no m'agrada "pop-up" ni "jardí efímer" menys encara la tercera versió: "tòtem", doncs no hi ha cap referència directa amb una escultura tallada en fusta ni tampoc cap senyal de les que s'empren per a indicar en les diferents parades del transport públic les diferents línies, parades i horaris.

La proposta vol cridar l'atenció sobre la capacitat de sorpresa entre els visitants al comprovar l'ampla oferta que la ciutat ofereix en aquest primaveral maig, per això tot un encert el "Castelloh!", però poca imaginació per trobar un nom per als panells decoratius i informatius primaverals, tot i que reconec que no és tasca gens fàcil...