La ciutat

La ciutat

dissabte, 7 de maig del 2016

Festival i Serenates...


Mentre l'arquitecte castellonenc Vicent Traver acabava a Sevilla la magnífica obra de la plaça d'Espanya, aquell mateix any, 1928, naixia a la seua ciutat natal, Castelló, un festeig, que malgrat haver tingut diferents moments crítics, arriba en aquesta nit de maig del 2016 a la seua 88ena edició: La Festa de la Rosa.

En un Castelló agrícola, amb uns 35.000 habitants, l'ajuntament, encapçalat per l'alcalde En Salvador Guinot Vilar, va decidir integrar el ja vell costum dels fadrins de sortir a rondar en el mes de maig, ordenant que tots els grups "de ronda", havien d'iniciar les seues serenates sota la balconada de l'Ajuntament.

Així ens trobem com any rere any, en arribar maig, la ciutat s'ompli de música i com el bolero, com a gènere principal, aconsegueix que tres o quatre veus aficionades acompanyades per diferents instruments musicals, escampen els seus efectes harmònics per tots els carrers ,oferint el millor d'ells mateixos.

I vet per on, la "Festa de la Rosa", va ser per molts anys, el lloc de sortida de molts grups musicals de la ciutat. I aquella visió inicial, va convertir-se amb el pas dels anys en "concurs de cançó de serenata" i, l'afluència va ser tanta, que en algunes edicions, van haver-hi de realitzar-se fases prèvies de selecció, per limitar el nombre d'actuacions i així no fer eterna la nit, a la vegada que assegurar la qualitat dels grups participants.

Després de més de 80 edicions, podem dir sense por a equivocar-nos que estem davant el certamen musical més antic de quants es convoquen a Castelló, que aquesta mateixa nit, i a partir de les 22:30, tornarà a omplir de música la plaça Major.

I complint amb la tradició, després del certamen de la Plaça Major, i al llarg de les matinades de tots els dissabtes del mes de maig, Castelló s'omplirà de romàntiques cançons que, malgrat el creixent tràfic i del canvi dels costums socials, encara s´interpretaran com sempre, és a dir, a peu de balcó, encara que el balcó es trobe a deu pisos d'altura.

I és que malgrat els nous temps, les serenates del mes de maig seguiran tenint un significat especial al nostre poble, i com fa 10, 20 30, 50 i més anys, novament, aquest 2016, els músics joves i no tan joves, abocaran l'ànima i la vida, donant per resultat, amb aquell zum zum de les guitarres, un conjunt harmònic, embogidor, que convidarà a cantar.

Serenates que, com ha passat sempre, trauran a les noies del llit, per a no perdre, en moltes ocasions les necessitats del cor. Sortiu al carrer, estigueu a l'aguait i veureu una noia assomada a les portes del balcó o finestra, esperant que li brinden un càntic d'amor; i no sols l'afortunada estarà en guàrdia, sinó que les veïnes també obriran l'ull per alegrar-se del festeig.

Tenim a la nostra disposició "el programa oficials". Podeu accedir a la seua programació mitjançant el següent enllaç: FESTIVAL I SERENATES.


Tingueu les oïdes atentes per escoltar la veu de l'enamorat que, al més pur estil del poeta trobador, utilitzarà la cançó –mig cantada, mig recitada– com una forma de seducció i incitació al festeig. Així ha estat, així és i així serà, açò són les nits dels dissabtes de maig a Castelló.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada