La ciutat

La ciutat

dissabte, 25 de febrer del 2017

D'ermites i ermitans.

El diccionari normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, defineix l'ermita com a l'edifici religiós cristià, generalment menut i freqüentment situat fora de la població, que té culte de manera ocasional, i com a ermità la persona que té a càrrec seu una ermita.

L'ajuntament de Castelló té repartides per tot el terme municipal i sobretot al voltant del vell camí preromà del Caminàs i des de temps antics una sèrie d'ermites que, pels veïns, formen part de la nostra historia i cultura. Sant Jaume de Fadrell, Sant Roc de Canet, Sant Francesc de la Font, Sant Josep de Censal, Sant Isidre o la basílica del Lledó són ermites hortolanes erigides per honorar els seus sants titulars i fomentant la seua devoció sol·licitar la seua protecció.

La pràctica totalitat de les ermites, malgrat algunes excepcions, disposen a més a
més de la mateixa ermita de la casa de l'ermità, doncs en alguns casos, l'ermità ha viscut o encara viu a l'indret, cas de la basílica de Lledó o Sant Jaume de Fadrell. En aquelles ermites on l'ermità no hi viu i en cas de disposar d'un habitatge més o menys senzill i condicionat, aquest és emprat de manera esporàdica per aquell que ostenta la condició d'ermità, sobretot el dia de la festa del titular, cas per exemple de la vivenda de l'ermita de Sant Roc de Canet, de la Magdalena o de Sant Isidre.

La majoria de les ermites de propietat municipal, que no són totes, en l'actualitat disposen d'un ermità, nomenat directament per l'alcalde o alcaldessa, amb funcions honorífiques, sense sou, càrrec que en uns casos recau en una persona i en altres en una institució. Així per exemple sabem que l'ermità de Sant Isidre del vell camí de la mar és la cooperativa agrícola del mateix nom, la comanda de Fadrell qui s'encarrega de Sant Jaume, o que Sant Josep de Censal està custodiada per l'Associació Provincial d'Empresaris de la Fusta i el Gremi de Fusters, la de Sant Roc de Canet té com a ermitans a la Colla Pixaví o Sant Francesc de la Font a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

En el cas de la basílica de Lledó o de l'ermita de la Magdalena, els ermitans ho són a títol personal; en el primer cas l'ermità ha estat per molts anys funcionari municipal i en la Magdalena, per més de 100 anys i fins al 2001, va ser la família Fortanet l'encarregada de la custòdia del llogaret.

Des del 2001 en què els Fortanet van renunciar a continuar sent ermitans de la Magdalena, va ser nomenat l'aleshores regidor Miguel A. Mulet com a nou ermita. Entre les seues obligacions la de custòdia i estima del lloc, entre les seues prebendes disposar d'un habitatge d'ús particular a l'interior del recinte.

Ara, quan s'està donant un nou impuls a la consolidació patrimonial del Castell Vell i de la mateixa ermita amb la propera potenciació d'itineraris didàctics i la construcció d'un centre d'interpretació que facilite el coneixement de l'indret pels futurs visitants, l'equip de govern municipal, amb el vistiplau del regidor d'ermites aprova destituir del càrrec d'ermità al senyor Mulet, transformant aquest càrrec honorífic en un títol anual, canviant així cada any, per reconéixer a alguna persona o col·lectiu destacat en l'àmbit de la cultura o la festa dins el marc de la nostra ciutat.

Que l'equip de Govern municipal prenga la decisió de destituir un ermità honorífic, malgrat que puga ser una decisió encertada o no, que puguem o no compartir, està dins de les seues potestats com a propietaris de l'ermita, però que, el càrrec d'ermità canvie cada any, crec no suposa cap benefici per l'estabilitat de la mateixa ermita, doncs tot i que és veritat que el manteniment li correspon a l'ajuntament com a propietari, també ho és que, tenir una continuïtat d'interrelació amb una única persona o institució pot arribar a facilitar i molt la comunicació i el contacte entre el mateix govern municipal i l'ermità.


No tinc res contra la Gestora de Gaiates que sembla el pròxim dia 12 de març rebrà el títol d'ermitana pel 2017, la seua tasca per la festa és inqüestionable, però tinc els meus dubtes que concedir-los per un any la custòdia testimonial de l'ermita i pensant que el 2018 seran uns altres, i el 2019 un veí o veïna o una altra institució diferent, puga a la llarga beneficiar l'estabilitat d'aquell paratge natural i ermitori. Ja ho sé, puc estar errat, però com sempre el temps ho dirà... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada