I sabeu per què? Perquè tant els uns com els altres tenim una llengua en comú, la llengua
catalana, que parlada amb diferents varietats manté una unitat lingüística. És
veritat que el parlar del català oriental de Barcelona o del Mallorquí de
"ses" Illes, té diferències amb el meu valencià de Castelló, però no
hi ha també diferències entre el parlar de la Plana de Castelló i el dels
germans de l'Horta de València? Més encara, no trobeu diferències entre el
valencià de Castelló i el que es parla a la localitat veïna d'Almassora?
Jo ho tinc més que clar,
parle una varietat dialectal d'una mateixa llengua, i això fa que puga
entendre'm amb Almassorins, Valencians, Barcelonins o Mallorquins, de la
mateixa manera que, quan empre el Castellà, tot i que parlant-lo de manera
diferent als andalusos, castellans o gallecs, m'entenc perfectament amb tots
ells.
I si la llengua és escrita,
aleshores cap problema. Llig perfectament un diari en castellà independentment
de si ha estat editat a La Corunya, Cadis o Girona, o un diari escrit en
llengua catalana, tant si ha estat editat a Barcelona, Mallorca o Alacant.
Tal vegada el problema siga
el nom? Català només hauria de ser el nom de la llengua emprada a Catalunya?
Aleshores, per la mateixa regla, Castellà hauria de ser el nom de la llengua
emprada a Castella, no trobeu? Si, ja sé que alguns pensareu que a la llengua
emprada a tot l'estat li diem Espanyol. Això vol dir que Espanyol i Castellà
són llengües diferents? Val això és simplement buscar un conflicte lingüístic
on no hi ha, o dit més plana i vulgarment, això és voler embolicar "el
credo".
Ara, sembla que amb la
finalitat d'embolicar aquest credo, de ressuscitar el fantasma del conflicte
lingüístic, la portaveu del Partit Popular a les Corts Valencianes, defensant
que "l'idioma valencià és un idioma diferent i autònom de qualsevol altra
llengua i concretament del català" i manifestant que a parer seu i del
partit a qui representa, s'està posant en dubte la identitat idiomàtica de la
llengua del nostre poble, tracta de justificar la proposta que han presentat a
les Corts, que s'haurà de debatre a la sessió plenària de la setmana propera,
de diferenciar i plasmar en una llei que accepte les dues llengües com a
diferents, anant en contra no només de la lògica sinó de la romanística
internacional.
I qui li ha donat ales al PP
ara? Doncs el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que, estimant una
demanda contenciosa presentada davant el Consell sobre els motius pels quals
"en el web d'alguns òrgans oficials es proposen el català i el valencià
com opcions idiomàtiques diferents", ha ordenat al Consell de les Llengües
Oficials de l'Estat que aclarisca si el català i el valencià són llengües
diferents...
I justament trau pit a les
Corts, tal vegada perquè en ser la portaveu no pot amagar-se, aquella
alcaldessa primer i Consellera després, que durant un acte de proclamació de
candidats locals del PP va dir aquelles ja famoses paraules: "En primer
lugar os pido disculpas por si en algún momento me paso al valenciano. Es mi
lengua materna y tengo este defecto. Si lo hago ruego que me perdonéis. Me
perdonais, me avisais y pasaré rápidamente al castellano. Pero, no me doy
cuenta, de verdad".
Les "disculpes" i
el reconeixement de què parlar la llengua pròpia dels valencians era un
"defecte", argument de pes per defensar ara, només uns anys després,
que cal una llei diferenciadora.
Ai María José, el cognom la perd, en lloc de
"Català" hauria Vosté de ser María José "Valencià", no fos
cas que la identifiquen amb un poble del què vosté no vol saber-se'n germana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada