El mes de febrer comença amb
aquestes tres festivitats que estan molt arrelades a les nostres terres i
farcides de dites populars.
La Candelera, hui 2 de
febrer, primera de totes les celebracions marianes de l'any, és la que, 40 dies
després del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i
la Purificació de la Verge, festa és hereva d'antics costums romans. És la
festa de la llum i es beneeixen candeles, ciris, que tenen virtuts protectores.
Estem al punt mig exacte
entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia
d'avui un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda
dita "Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, el
fred és viu". Hui com heu pogut comprovar molts d'aquells que açò llegiu,
ací a Castelló ha "plovisquejat", per tant si hem de fer cas a la
dita, si l'hivern no està fora poc li ha de faltar. Ja veurem si és veritat que
la primavera comence a traure el ca i de no ser així sempre ens quedarà el
consol: "Tant si riu com si plora el fred és fora, tant si plora com si
riu el fred és viu".
I si la Candelera, malgrat
ser una advocació de les més antigues de la Verge Maria, no és massa venerada a
Castelló, sí que ha estat per molts anys molt popular el ritu de les candeles,
integrant-se en el marc dels focs il·luminadors de les nits d'hivern, "Si
en la Candelera el ciri no s'apaga, bon any al llaurador aguarda".
Demà 3 de febrer
commemorarem la santedat de Blai, que després de ser colpejat amb un bastó,
torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat, es va
manifestar en nombrosos miracles, sent invocat per al mal de gola o de coll;
tots coneixem allò tant popular de "Sant Blai gloriós, lleva'm la
tos", i en aquest dia o els que el segueixen més a prop, és costum la
benedicció d'aliments destinats a guarir persones i animals.
A més a més de Borriana on
per ser el seu copatró juntament amb la Verge de la Misericòrdia, és
"festa grossa", a Castelló aquest Sant, des de 1717, tot just ara
s'acompleixen 300 anys, comparteix també el patronatge amb la Mare de Déu del
Lledó i Sant Cristòfol, per la qual cosa els veïns del carrer que porta el nom
d'aquell bisbe i màrtir hui mateix han començat a celebrar les seues
tradicionals, antigues i populars festes, que es perllongaran fins a la
vesprada nit del diumenge dia 5.
Diumenge 5, Santa Àgueda,
dia en què moltes poblacions celebren una festivitat dedicada a la patrona de
les dones. La festa prové de les festes Matronals romanes, té per principal
característica la inversió dels papers socials entre homes i dones, sent també
un bon moment per sembrar, com també diu una dita popular, les llavors de
l'alfàbrega, "Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega".
Santa Àgueda és molt
venerada a Benicàssim, celebrant-se anualment i com a tancament de les seues
festes patronals, compartides amb Sant Antoni Abat, una romeria a la seua
ermita per recordar que va ser en aquell lloc on, Violant de Casalduch, dona de
posició notable i il·lustre, filla del baró de la Pobla, en 1603 atorgà als
veïns de Benicàssim la Carta de Població aconseguint un enclau poblacional
bressol del futur poble.
En febrer, el segon, Santa
Maria, i després tenim Sant Blai,i Santa Àgueda detràs, de segur que ho
recordaràs!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada