Secularització de la Quaresma.

 "Carnestoltes, setze voltes; Nadal, de mes en mes. Cada dia foren festes, la Quaresma mai vingués" Així diu una dita popular, i és que aquesta cançoneta popular posa de manifest el desig de festa. Un desig universal, present a totes les cultures i totes les èpoques. Però, a la cançoneta, la festa no es contraposa a la feina, al treball, sinó a la Quaresma. I és que demà dimecres de cendra comença la Quaresma, quaranta dies que precedeixen i disposen a la celebració de la Pasqua. O no?

El secularisme o tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, cada dia està més arrelat a la nostra societat, igual que en la majoria dels països occidentals, de manera que, en aquest segle XXI, l'entrada de la Quaresma a Europa mostra un mateix desafiament: la secularització.

Per això resulta difícil als nostres dies parlar i entendre que demà s'inicia un temps de conversió, de reconciliació amb el proïsme i sobretot, un temps d'oració i de ritus penitencial. 

Oració, dejuni i almoina, són paraules que sonen lluny en aquest món actual secularitzat, malgrat que tots tenim clar que cal fer un esforç en expressions de solidaritat si volem aconseguir un món més just, honest i habitable.

En temps no massa llunyans, ací, a Castelló, poble fervorosament religiós, es deixava d'ingerir productes càrnics durant les setmanes següents o si més no, aquells a qui els flaquejava la força de voluntat, els divendres de cada setmana fins a l'arribada de la Pasqua. I si bé la quaresma es feia llarga, també propiciava la ingesta de productes sans, com ara els bunyols de bacallà i les croquetes de peix. Així, la tan aclamada dieta mediterrània seguia el seu curs. Vet per on la veritat és que era una època de menjar bé, diferent i, sovint molt més sa. Llegums, verdures, peix... Llevat de proteïnes càrniques, es menjava de tot.

Però el temps tot ho canvia i d'una banda va ser la mateixa Església la que va decretar i permetre dejuni només els divendres i, d'altra, la societat que, definitivament, ja no és tan religiosa com abans.

De manera que per molts veïns de la ciutat la Quaresma que iniciarem tot just demà i acabarem el dissabte Sant serà un període desdibuixat i indefinit, sense preceptes o assumits de manera molt "light", sent tan sols un pretext del calendari per fer el Carnestoltes, que és una festa estranya, empelt de les tradicions de l'antigor en els temps modern i que, al contrari de la mateixa Quaresma sense la qual no tindria cap sentit, cada vegada arrela més en la societat.

Malgrat la forta secularització, la influència de la religió en la nostra parla col·loquial segueix sent encara molt important; la frase "això és més llarg que la Quaresma", tot i el laïcisme d'aquesta societat democràtica i moderna que diuen és la nostra, és encara molt habitual sentir-la als nostres carrers per al·ludir a una cosa que dura molt.

Amics, els dies de lluita entre el rei Carnestoltes i la Vella Quaresma s'acaben. La Vella Quaresma acabarà guanyant i les lleis del rei Carnestoltes s'han d'abandonar, enrere han de quedar a partir de demà els grans àpats, les festes boges, les disfresses i el desordre, tot i que l'ordre, la calma i sobretot el dejuni, per allò de la secularització, de segur no seran fàcils d'assumir.... "Pols som i en pols ens hem de convertir..."