La ciutat

La ciutat

dijous, 9 de febrer del 2017

Voleu dir que fan bonic?

 Francament, no crec que estèticament siguen ja adients, per la seua excessiva alçària s'escapen a la visió general de l'avinguda. Estan ja fora de vista i ni fan ombra, ni tampoc els seus fruits tenen cap utilitat. Les palmeres que ocupen les dues voreres de l'avinguda del Lledó entre l'avinguda de Caputxins i la figura del Tombatossals, no tenen des de fa ja algun temps cap sentit.

Van plantar-se en el seu dia en un volum i proporcions adients a l'amplària de l'avinguda i constituïen un marc idoni d'accés al posterior passeig de plàtans d'apropament a la basílica, però el pas del temps ha fet que s'aclimataren de tal manera que, buscant la llum i el cel de la ciutat, i per ser d'una varietat resistent al terrible morrut roig, alguns exemplars arriben a superar les finestres dels quarts i cinqué pis de les vivendes adjacents.

No sóc expert botànic i desconec quina és la varietat d'aquestes palmeres, he sentit dir si són Washingtònies i que, en bones condicions pel seu creixement, poden, amb un tronc relativament prim, arribar fàcilment als 25 metres d'alçada i inclús més, que és el que està passant en aquestes.

És veritat que de moment aquestes palmeres que es troben en un tram urbà, unes voreres, per compartir espai amb els vianants, no causen massa problemes, tal vegada algun puntual ocasionat pel freg de les rames amb les finestres d'algun habitatge, però també és veritat que ja fa anys"no diuen res" als castellonencs que recorren aquest vial en el quefer diari, més encara, passen desapercebudes o es veuen com a simples "pals" clavats a terra.

Admet que en qüestions de gust i d'estètica no hi ha regles i tot i que personalment m'agraden les avingudes amb palmeres als costats, aquestes han de tenir les voreres prou amples per facilitar el seu creixement controlat i que l'elecció de l'espècie plantada en aquesta avinguda, amb el pas dels anys, s'ha demostrat com a poc encertada.

El paisatge urbà és un factor que ajuda a millorar la qualitat de vida i l'arbrat és un factor que hi contribueix a determinar la seua qualitat ajudant, o no, a millorar l'habitabilitat de la zona. En aquest cas la qualitat estètica crea en el subconscient una sensació de disseny de paisatge urbà que "s'ha escapat a les previsions" inicials.

Definitivament les palmeres de l'avinguda del Lledó semblen han passat a ser un element secundari al no encertar-se en el seu moment l'elecció, pensant en uns criteris estètics a curt termini, feien bonic quan es van plantar, però sense pensar en l'estètica i funcionalitat del disseny al cap d'uns quants anys, ara en 2017.

Malgrat que s'adapten amb facilitat, la ciutat no és l'hàbitat natural de la palmera, però la seua imatge exòtica resulta atractiva. Així passava i s'intenta que continue passant amb algunes palmeres repartides pels jardins i sobretot amb aquelles de l'avinguda de caputxins o "les palmeretes", però mantenint-se amb varietats de poca alçada, doncs en el moment que s'enfilen metres i metres, deixen de ser ornamentals i passen a ser "pals vius", a més a més només produïxen el 30% de l'oxigen que genera un arbre d'altra espècie, no són, per tant, pulmons de la ciutat. Tampoc tenen rames sinó fulles i per tant no fan ombra...

És decisió municipal reordenar l'ornamentació a la ciutat.. No resultaria més bonic un canvi d'aquestes palmeres per uns altres arbres amb més verdor i amb rames que feren ombra i a la vegada que ajudaren a contrarestar la contaminació ambiental del monòxid emanat pels tubs d'escapament dels cotxes?

Que ficaria jo? Doncs arbres autòctons, alborsers, garrofers o codonyers què no? Tot és qüestió de fer-se l'ànim, buscar un bon assessorament i tirar endavant...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada