El troleibús era un vehicle
híbrid, entre tramvia i autobús, era una espècie d'autobús elèctric que prenia
el corrent de dos cables mitjançant dos troles anomenats popularment perxes.
Tot i que des dels anys 40
del segle passat el troleibús va ser considerat un mitjà de transport
revolucionari en unir-se al desplaçament mitjançant l'energia elèctrica la
flexibilitat i suavitat de la marxa sobre neumàtics i malgrat despertar un interés
al nostre poble per part de la Diputació Provincial d'instaurar una xarxa de
troleibusos a la Plana, la tramitació administrativa va ser molt lenta, havent
de passar quasi 20 anys entre la redacció del projecte inicial, aprovat el 1942
que contemplava la construcció d'una línia amb servei de viatgers i mercaderies
des de Benicàssim fins a la Vall d'Uixó i l'inici incomplet del servei, el 18
de juliol de 1961 del tram comprés entre el Grau, Castelló i Vila-real, de tan
sols 11 quilòmetres de longitud, essent l'empresa "la Valenciana"
l'encarregada d'explotar la línia.
Malgrat que en principi el
servei va prestar-se amb certa normalitat, no va arribar a 5 anys la vida del
troleibús a Castelló, d'una banda les deficiències en les instal·lacions i
d'altra en el material mòbil, feien que la circulació dels troleibusos fora
cada vegada més irregular. El 26 de juny de 1966 va paralitzar-se
definitivament el servei.
17 milions de les antigues
pessetes, de l'any 1961 foren invertits i poc rendibilitzats, pels 60.000
habitants que la ciutat contava en aquells anys. Els troleibusos de la Plana
mai van aconseguir allò que des de la presidència de la Diputació, el seu cap,
el senyor Ferrer Forns buscava, elevar la categoria de la nostra província i
recuperar la forta inversió econòmica de la mateixa Diputació.
Els quatre
"tròlei" Pegaso que van arribar a circular per Castelló, dels 10
inicials que contemplava el projecte, van quedar aparcats per molts anys a la
cotxera construïda per aquest servei, situada a l'eixida de la ciutat, a
l'avinguda de València, edifici que en l'actualitat és seu del parc mòbil de la
Diputació.
Van haver de passar quasi
sis anys més perquè els fils de la catenària, amb una tensió inicial de 600
volts, començaren a desaparèixer del cel de la ciutat, i molts anys més perquè
ho feren els pals de formigó que els sustentaven.
Vint anys de projecte i
obres per una explotació de poc més de cinc anys. I molts més anys perquè desaparegueren primer "els fils" i després "els postes" Abans i també ara, vist des de la distància, tot va ser un estrepitós fracàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada