L'any 1968 va ser un any de
traspàs, amb 366 dies civils. Així el 29 de febrer va ser dijous i com tots els dijous el diari
local Mediterraneo va editar el seu exemplar que, aleshores costava 3 pessetes.
En aquella ocasió, tot just hui fa 50 anys, a més a més de l'edició ordinària,
l'exemplar va incloure "un especial" dedicat a l'economia tarongera.
En aquest especial a més de
fer un repàs al què significaven els cítrics en aquell moment per l'economia
castellonenca, podem trobar entre les seues pàgines una curiosa informació sobre
les màquines de cultiu que, en aquell moment feien furor entre els llauradors
de la Plana i els productes de moda en el camp dels insecticides, fungicides o
adobs, que justament acabarien amb el predomini de les primeres.
Crida l'atenció com al
costat de solucions tècniques vingudes de fora per facilitar les tasques
agrícoles reduint l'esforç manual, on destaquen els productes de la casa Miasa
Hakorette o sobretot els motocultors de l'empresa italiana encapçalada des dels
anys 40 per l'enginyer Luigi Castoldi, comercialitzada amb el nom de Pasquali,
guanya força aquelles altres màquines que tenen el seu origen a la pròpia
província de Castelló, i més concretament al municipi de Vila-real.
I és que allà per la dècada
dels 60 estava clar que cavar els horts era la millor tècnica per assegurar una
bona collita de taronges i que, el fet de fer-ho manualment, suposava un cada
vegada major encariment, per la qual cosa, calia "tirar de l'enginy"
i, vet per on, l'aparició de les cavadores mecàniques creades a Castelló, va
suposar tota una revolució en la citricultura valenciana.
Fins al moment de l'aparició
de les primeres cavadores, la major part dels horts es cavaven a mà, a cops
''aixada, i això suposava a més d'un gran esforç unes despeses grans per
l'augment dels jornals. Era aquell vell costum de cavar, una manera d'eliminar
les males brosses i facilitar l'aireació del sol, el soterrament de la matèria
orgànica i una major facilitat de penetració de l'aigua de reg.
L'aparició de Macaper primer
i de Cavasola dels germans Font després, la primera aproximadament l'any 1960 i
la segona el 1968, aparells mecànics que combinaven diferents aixades, 5 o 7,
que es movien mitjançant un enginyós sistema de bieles que permetien una
evolució alternativa de cadascuna que impactaven en el terreny de manera
vertical, amb un resultat idèntic i fins i tot per alguns llauradors superior
al que s'aconseguia de manera manual, va ser tota una revolució en facilitar i
molt el treball, fent-lo a la vegada que més ràpid més rendible.
No sé si l'inventor de la
Macaper, el senyor José Juan Pérez Brun, que allà per l'any 2005 va rebre el
reconeixement oficial de tot el poble de Vila-real en ser-li concedit un dels
premis "Poble", deguera fer-se ric amb el seu invent, però sí que va
facilitar i molt el treball del sofrit llaurador de la Plana.
I seguint el rastre de la
Macaper, la Cavasola i després molts altres ho van intentar. Recordem els
tallers Truss, Font, Aleixandre o Llac que, a imitació de Macaper van crear
també cavadores, tot i que no van assolir resultats tan espectaculars.
El "boom" va durar
pocs anys, fins que l'arribada dels herbicides d'una banda, i l'abandonament
progressiu de les parcel·les de l'altra, va fer que la venda d'aquestes
màquines caiguera en picat i el que va ser una indústria florent passara a ser
un negoci trencat.
Hui, 50 anys després
d'aquell especial de Mediterraneo recorde amb nostàlgia aquell temps en què
cavar l'hort va ser una mica més fàcil gràcies a motocultors hakorettes,
Pasqualis o cavadores Macaper, amb el seu soroll característic entrant o eixint
pels camins de l'horta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada