Senzill, emotiu i molt solemne.

 Així amb aquestes tres paraules qualificaré l'acte al qual vaig assistir ahir a la vesprada i que no fou altre que el del nomenament i acceptació oficials dels pregoners de les festes de la Magdalena del 2018, celebrat al majestuós Saló de Plens del tricentenari Palau Municipal sota la presidència de l'alcaldessa de la ciutat i en presència testimonial de molts integrants de diferents entitats festeres, així com de les Regines i Corts, membres de la Corporació i del Patronat i de la Junta de Festes.

Un acte que ve celebrant-se des de fa uns pocs anys i que vol dignificar la figura durant molt de temps menyspreada dels Pregoners, aquells que tenint l'encàrrec pertinent directe de comunicar de part de la màxima autoritat municipal que les nostres festes fundacionals estan a punt de començar, accepten amb il·lusió i gratitud ser els nuncis per tot el veïnat d'aquella bona nova.

Una figura la del pregoner de les festes de la Magdalena, que a la vegada representa un personatge d'ahir, la màxima autoritat en qüestions agrícoles relacionades amb un bé fonamental, l'aigua, la del Síndic o Sequier Major, sobre qui recaía la màxima responsabilitat en els assumptes que afectaven els regants, es converteix per mor de la festa en una figura actuant encara avui.

I és que com va voler refermar l'alcaldessa la ciutat vol ser sobretot la seua gent i aquell acte suposava un arrelament amb les conviccions més identitàries, orgull de genealogia i refermament del compromís municipal amb la ciutadania.

Segur que per això, per voler ser a la vegada un acte de caràcter popular, d'homenatge a la figura anunciadora de les festes i a la vegada voler donar-li la importància que es mereix la generositat manifesta pel veí elegit, l'acte se celebra al Saló de Plens i al caliu de les pintures dels personatges il·lustres i fills predilectes de la ciutat.

Però de tots és sabut que la ciutat creix i l'edifici municipal no, que el Saló de Plens en aquest, com en molts altres actes, resulta cada vegada més insuficient per acollir tots els veïns que allí es congreguen i que conjugar la distribució de seients i la seguretat, resulta quasi del tot impossible per l'àrea de protocol.

De manera que ahir, van tornar-se a veure aquesta problemàtica. D'una banda, seients reservats que finalment van quedar-se buits perquè no van acudir aquells que, sent part principal de l'acte, se suposa havien confirmat la seua assistència i finalment no van acudir, i d'altra, veïns que, directa o indirectament vinculats als pregoners volien ser presents i no tenien possibilitat material d'accés.

Caldrà anar pensant per anys venidors si realment cal mantenir el caliu que dóna a l'acte la seua celebració al Saló de Plens, limitant per tant la seua assistència i amb el perill de convertir-lo en un acte elitista i particular o, al contrari, per l'interés que suscita buscar un espai digne, majestuós, alternatiu, on per la seua capacitat tots hi tinguen cabuda, doncs haver-los, a la ciutat, d'aquest tipus d'espai hi ha. Que tal el "hall" del menador per exemple?

Senzill, emotiu i solemne va resultar l'acte i així ha de seguir sent, doncs un Pregó cantat en públic i escoltat en silenci i respecte escalfa l'ambient i posa "els pèls de gallina". Llàstima que no tots els que tenien interés manifest pogueren gaudir de l'acte. Senyora Alcaldessa està a les seues mans i no costa massa que, també en accions com la d'ahir, queden tots els ciutadans contents i ningú resulte discriminat.