Adéu a "la sinyo Ana"

 Ha estat la major de tres germans i la que el bon Déu ha volgut que tingués més llarga vida. La filla d'Ana "la paloma" i Joanet "el sord"; Anita, la dona de Pepe "Saragossa", de qui fa tot just 31 anys, vam haver d'acomiadar-nos sobtadament, ens ha deixat per anar al seu retrobament.

Una dona gran en l'ample sentit de la paraula, a la que la vida la va fer una gran dona. Una filla que va perdre la seua infantesa per causa de la guerra i a la que se li va escapar la joventut per mor de les necessitats familiars.

Senzilla, atenta, treballadora, com moltes altres dones del Raval, va formar una curta família que el temps s'ha encarregat d'engrandir: fill, nora, néts i besnéts hem estat des de sempre i fins al darrer moment, "la nineta dels seus ulls".

Uns ulls vius, expressius, que li han servit de nexe de comunicació quan tots els altres sentits, fruit de la malaltia, l'anaven abandonant.

La sinyo Ana, ma mare, s'ha lliurat ja als braços del seu estimat Sant Fèlix, a qui tanta devoció li tenia. Recorde quan el 2010, després de tenir el Sant tot un any a casa, quan aquell marxava al domicili d'un nou clavari, va dir-nos: "ara ja puc morir-me en pau, Déu ha permés que es complira una de les meues il·lusions".

Devota i confrare de la Mare de Déu del Lledó a qui sovint visitava a la basílica, fins i tot ara, en els darrers mesos, quan ja no podia ni parlar ni caminar, quan eixíem a passejar amb la cadira de rodes, ens indicava amb el dit que l'acostàrem a Lledó, d'on eixia amb una pau i conformisme que a tots ens alliçonava.

La sinyo Ana, la per molts anys encarregada de les dones al magatzem de taronja, la mestra bolillera, la cuinera i pastissera, la mare, s'ha lliurat definitivament als braços amorosos del Pare per fruir del descans etern.

Ningú estima qui no coneix i, Ana era, pel seu caràcter i tarannà, per la seua manera de ser, viure i actuar, molt coneguda i per tant estimada. Tot i que érem sabedors, ens ho demostreu tots vosaltres, acompanyant-nos en aquests moments, tenint la certesa que tots aquells que, com ella, van ser estimats en vida, perviuen en el record per sempre i, mai moren.

Gràcies, moltes gràcies a ella per servir-nos de llum, far i guia i a tots vosaltres per compartir amb profund sentiment d'estima aquests intensos moments.