Blanc i negre... contradiccions.

Miquel Abras és un cantant de pop rock català, que l'abril del 2008 va editar el seu segon disc, sota el títol genèric de "M'agrada sentir el que tu sents", un disc romàntic que segueix amb la línia rock que ja ens proposava en el seu primer treball. 

La setena "pista" porta per títol "contradiccions" i la seua tornada comença així: "Fàcils contradiccions que canvien el meu món", passant després a refrenciar "Dolç / salat, Lluny / a prop, Núvols / sòl, Fosc / colors, Molt / poc, Nou / Vell, Bo / dolent,". Podeu escoltar-la si ús bé de gust punxant al següent enllaç CONTRADICCIONS

I si hui em ve a la memoria aquest títol, és perquè a un dels diaris locals trobe dues notícies contradictòries, una preocupant, l'altra esperançadora, una trista al costat d'una altra il·lusionant, dues oposicions contradictòries que la casualitat ha volgut reunir hui, primer dia de la tardor al meu estimat Castelló i que, supose que com a mi, us faran reflexionar una mica i de segur que no us deixen indiferents.

D'una banda aquella, positiva, el blanc, el nou o el bo, que anuncia la gran acollida que sembla va tenir ahir la inauguració d'una nova superfície comercial a la ciutat, que ocupa el lloc deixat per l'antiga "Leroy Merlin" a la ciutat del transport, una tenda d'estil, amb varietat de productes i preus, una tenda d'equipament i decoració, de mobles, cuines, i altres electrodomèstics i una bona varietat d'articles, una tenda que, i ací està el millor, ha generat una cinquantena de nous llocs de treball, tota una bona notícia per la ciutat.

I al costat, el negre, el vell, el dolent, la notícia negativa, aquella que amb grossos titulars, venia a colpejar-nos amb la crua realitat: "Castelló perd quasi 1.000 locals de comerç tradicional en els darrers set anys" i el que és més greu encara, la tendència a la baixa es manté, de manera que la crisi en el xicotet comerç sembla eternitzar-se, enviant a xicotets propietaris i assalariats a engreixar les llistes de l'atur.

Són les dues cares d'una moneda, la preocupació perquè l'any 2018, com ve ocorreguent en els darrers, està sent un any de fortes incerteses pel xicotet comerç, pel comerç tradicional que lluita desesperadament per mantenir-se viu, per no desaparèixer, i la posada en marxa, la inauguració, de nous espais comercials, ara "Conforama" i d'ací no res "l'Estepark" importants, sens dubte per l'economia local i focus d'atracció dels pobles veïns.

I la pregunta: Quantitat o qualitat? La quantitat ha de passar al davant de la qualitat? Més gran?, més igual?, menys car?... tal vegada, però més uniforme?, més complex?, més impersonal?, menys familiar?... també.

La forma de consumir ha canviat a Castelló, els veïns a poc a poc hem canviat els nostres costums i això ha generat un canvi sobre els comerciants; la gent jove té preferència per grans marques i centres comercials de tal manera que els compradors habituals del petit comerç som persones de mitjana edat o gent gran que no es pot desplaçar. Les dues potes del comerç tradicional trontollen; ni el tracte personalitzat ni la capacitat de donar vida a la ciutat, semblen tornen a arrancar amb força.

Conseqüència directa: Menys barri, menys familiaritat, menys ciutat, més impersonal. Paga la pena aquesta desmembració comercial? Tinc els meus dubtes, són contradiccions…