No estar a l'alçada...

 Gràcies a l'estreaming acabe de presenciar en rigorós directe el principal dels actes que amb motiu del 767 aniversari del naixement de la ciutat s'estan celebrant al llarg d'aquest cap de setmana al nostre poble. Acte que ha tingut lloc al Saló de Plens de l'ajuntament de Castelló, i que ha fet efectiu l'acord municipal de lliurament de la Medalla de la Ciutat a la Universitat Jaume I. Si no l'heu vist i voleu veure'l ací teniu l'enllaç: MEDALLA

Un acte, institucional, presidit per l'alcaldessa, que ha compartit presidència amb la vicealcaldessa i la regidora delegada de l'àrea de cultura, fent-los costat la resta de la corporació municipal que ocupaven els seients de regidors i sent testimoni les forces polítiques i culturals més representatives, encapçalades pel Conseller d'Educació del Govern Valencià.

A més a més de l'actual rectora de l'UJI, que ha estat l'encarregada de rebre l'alta distinció, entre el públic assistent he pogut veure a la delegada del govern, a anteriors rectors de la institució, a les Regines de les festes, diputats i algun Secretari autonòmic entre altres personalitats.

Com tot acte institucional municipal a més a més que la presidència "lluïa" la medalla, signe de representació local, ha començat i acabat amb la protocol·lària marxa de la ciutat, seguida amb respecte per tots els assistents.

Tot i que l'acte no requeria una uniformitat especial, tots els presents "anaven mudats", o si més no, allò que popularment anomenem "arreglats però informals", de manera que ningú desentonava.

Entre tots els assistents hi havia algunes persones que estaven "de treball", cas dels uixers municipals, o un xicotet grup, de quatre i cinc persones, fotògrafs dels diferents mitjans de comunicació local. Els primers no desentonaven gens ni mica, als segons tothom no parava de mirar-los, i no era pel fet d'estar "sempre enmig", al cap i a la fi, estaven fent el seu treball, immortalitzar els principals moments, si més no perquè l'aparença externa, la manera de presentar-se a un acte tan protocol·lari deixava molt a desitjar.

No dic jo que haurien d'haver anat amb vestit i corbata, però presentar-se i passejar-se al davant i al darrera de l'alcaldessa, la rectora i altres autoritats com si anés a la platja, amb samarreta esportiva o bermudes, com a mínim em sembla una manca de respecte a la resta dels assistents.

No és aquesta la primera ocasió que açò passa, i si passa és perquè des de l'ajuntament es permet. No passa res, però dóna mala imatge i més encara si són professionals que per la mateixa naturalesa del seu treball, solen ser vistos per tots.

Fa ja un bon grapat d'anys, més de 40, per accedir a una coneguda sala de festes de Barcelona, els homes havien de portar corbata i si no la duien, a l'entrada els hi prestaven una, era necessari per "no desentonar". També el nostre ajuntament, i sobretot en actes institucionals, hauria d'exigir uns mínims als assistents pel bon nom de la ciutat i per respecte a la resta.

Digueu-me purista si voleu, però crec que novament els fotògrafs no han estat a l'altura. Ara vénen actes festers, nomenaments de Regines i Dames de la Ciutat, actes protocol·laris on, sense ser obligat, els assistents "aniran mudats", ja veurem com o fan "els xicots de la premsa" i aquells altres professionals que viuen en part d'ella.

No tot val, no han de tenir butlla, sembla que els fotografs poden fer el que vulguen, però pel bé de la ciutat i del que actes com el de hui representen per la història del nostre poble, cal fixar uns mínims, unes normes que, a la llarga i també a la curta a tots ens beneficien. Quant més clars, més amics.