Dubtes i precipitacions

 Ho publicava fa menys d'un mes el periòdic Mediterráneo: "L'afició del Castelló no té límits, però l'estadi de Castàlia, sí", ja que tot semblava indicar que després del dolç moment que estava vivint el club de futbol de la capital, havent eixit del pou de la tercera divisió, el nombre de seguidors que confiaven en l'equip era quasi tan gran com la capacitat de l'estadi.

Els gestors del club havien aconseguit, amb una renovada plantilla de jugadors, il·lusionar els aficionats i tot semblava que el projecte estava pensat i confeccionat per competir en 2ªB per un dels llocs capdavanters de la classificació, apostant per mantenir inicialment l'equip tècnic, encapçalat per l'entrenador, el senyor Escobar.

Ara, passats menys de tres mesos de l'ascens i un mes des de l'inici de la competició, després de 6 partits jugats entre lliga i copa en la nova categoria, només havent aconseguit una victòria, estant ja fora de la copa, i lluny dels llocs capdavanters en la classificació, la direcció esportiva, amb el senyor Guerrero al capdavant, amb el vistiplau del president, ha decidit prescindir dels serveis de l'equip tècnic amb l'entrenador, al capdavant.

No sóc massa aficionat al futbol, però he sentit dir moltes vegades que "els resultats manen" i, aquests, no estan acompanyant gens ni mica al club en l'inici de temporada. Qui sol "pagar els plats" en aquests casos? Naturalment, l'entrenador, el responsable del vestidor, que no de guanyar partits, que això és cosa dels jugadors.

Supose que els dirigents i màxims accionistes del club ho hauran tingut present, incorporar 17 nous futbolistes i conjuntar-los no ha de ser tasca fàcil ni ràpida, requereix temps, d'un temps que, a dia d'avui, han considerat ja ha transcorregut.

D'altra banda, també és ben cert, que si mirem "els números" del senyor Escobar, aquests no han estat globalment dolents; el míster ha dirigit l'equip en 38 partits oficials, amb un balanç de 21 victòries, 12 empats i 5 derrotes, no perdent l'equip cap partit dels que ha jugat a casa mentre ell ha estat entrenador, malgrat que molts d'ells, també és veritat, ho van ser amb altres jugadors i una categoria inferior.

Sospesant, reflexionant i veient el que passa des de fora, com a ciutadà, com a castelloner, gens "forofo", tinc els meus dubtes de si la decisió dels responsables del club haurà estat l'encertada o si, al contrari, hi haurà hagut precipitació. No sé si la decisió haurà estat meditada amb profunditat, i si la incertesa haurà planejat fins als darrers moments, i si hi haurà hagut algun moment crític, d'aquells del què farem, què no farem...

Podem permetre'ns introduir el dubte davant de molts supòsits i creences que teníem incorporats fruits de l'ambient o de l'eufòria? El dubte sempre m'ha semblat l'eina fonamental per entendre els problemes, el dubte pot servir-nos per a donar-nos més seguretat a l'hora d'escollir, però el dubte ha de garantir que es facen menys errors deguts a la precipitació.

L'anàlisi del dubte ens ha de portar a descobrir prejudicis i malentesos i també a desconfiar de l'arrogància, a tornar a començar amb més raons. La destitució, encertada o no, el temps i els resultats ho diran, ja és una realitat. De moment el dubte no ens abandona, la il·lusió pot i deu recuperar-se, esperem, pel bé del club, de l'afició i de la ciutat, no hi haja hagut precipitació....