"Dinamita"

De tots és conegut que la dinamita inventada per Nobel és un explosiu. La paraula explosiu s'aplica també a tot allò que causa sorpresa, que té o provoca una ràpida reacció, amb un comportament que "se surt del normal".

Tal vegada per això, per la seua forma de ser, el pilot de motos torreblanquí Joan Barreda, qui destaca des de fa un bon grapat d'anys en totes les competicions d'enduro i raids en els quals hi participa, entre elles la famosa cursa del Dakar, la qual d'ençà de l'edició del 2014 és sempre un clar favorit a la victòria final, tinga "dinamita" per malnom.

També en l'edició del 2019 que s'està celebrant al Perú, Barreda partia el passat dia 7 com un dels favorits a la gran victòria. Les seues primeres dues etapes feien ser molt optimistes; després d'aconseguir gunayar la primera etapa, va saber mantenir la posició en la classificació general de motos en acabar tercer la segona etapa.

"Dinamita" arriscava i així començà la tercera etapa on va ser el trist protagonista. El líder en la categoria de motos havia d'abandonar després de caure a un barranc situat a la zona mitjana del recorregut i no poder sortir-ne.

Atribuïa l'incident a un error en el llibre de ruta, la guia que segueixen per completar el recorregut correcte, però també a la mala sort de la boira, que li va restar visibilitat. La realitat és que el pilot d'Honda estava profundament decebut pel seu quart abandonament en nou dakars, sobretot perquè li arribava en un bon moment físic i mental.

Ara vindrà novament allò que el Dakar és un ral·li molt dur, que els imprevistos són grans, que les dificultats màximes, tot allò que ja sabem, però, també alguns pensem que tal vegada no serà "dinamita" massa impulsiu? No voldrà fer massa referència al seu malnom?

La casualitat ha volgut que un altre participant, en aquest cas en cotxes, Carlos Sainz, que té en el seu palmarés dues victòries generals en aquest ral·li, també perguera totes les possibilitats de triomf final i es plantejara seriosament l'abandonament en la mateixa etapa. Això pot fer-nos pensar que el recorregut entre les localitats de San Juan de Marcona i Arequipa, a més de ser complicat, estava ple de paranys, però també és veritat que els paranys eren per tots els participants, i que, ni la rasa ni el barranc, van ser obstacle per a altres competidors.

Barreda volia dinamitar el dakar i aclaparar als seus contrincants com ho havia fet ja en alguna etapa d'edicions anteriors, però tampoc va eixir-li bé. Ell ho sabia perfectament, així ho va manifestar feia un any, "el dakar no fa distincions entre herois i caiguts" i malgrat que aquest any, semblava havia decidit no obsessionar-se, a la tercera etapa ha hagut de dir adéu.

Aquest pensament, sentiment o tendència apareix en desacord amb el pensament conscient de la seua persona, però sembla persisteix i el persegueix més enllà dels esforços per deslliurar-se d'ell. La satisfacció de les mateixes exigències del pilot esdevé una compulsió i fixació perpètua, allò que en tantes vegades l'ha portat a l'èxit, també en els dakars el porta al fracàs continu.

Tenia fam d'èxit, aquest Dakar era el seu somni i el seu màxim repte. No feia massa dies havia manifestat sentir-se llest per lluitar per guanyar el seu primer ral·li de ral·lis; ara acabada de iniciar la competició "s'ha quedat amb un pam de nas". S'haurà banyat la dinamita? Ai senyor!