Un curt carrer situat entre
la Ronda Magdalena i el cantó del pintor Castell amb la plaça del
Notari Mas, prolongació del carrer dels Dolors, és la referència directa que la ciutat manté amb aquell il·lustre
personatge del qual tot just hui es compleixen 285 anys de la seua
mort, arxiver, notari i escriptor Josep Llorenç de Clavell.
El nom
de Llorenç de Clavell es troba íntimament lligat a dos temes
fonamentals de la història de Castelló: els orígens i fundació de la
ciutat, i la troballa de l'imatge de la Mare de Déu de Lledó, donant
cos definitiu a les dues narracions i envoltant-les de tots els elements
singulars que han arribat fins als nostres dies, contalles que van ser
acceptades sense crítica a Castelló, fins que les modernes investigacions han
anat introduint oportunes rectificacions.
Fill d'un apotecari
originari de Nules i d'una dona d'Almenara, fou membre d'una generació que va
sofrir la guerra de Successió i la difícil reacomodació en l'entramat
de la nova monarquia borbònica; el seu interés per la història
es palesà sobretot en la seua obra com a dietarista i cronista local.
Josep Llorenç de
Clavell, notari i escrivà del Consell en l'última etapa foral i secretari de
l'Ajuntament en el nou règim borbònic, va assolir el càrrec de secretari de
l'ajuntament i cronista de la ciutat l'any 1710. Una gran part del “Llibre Vert”
de l'Arxiu Municipal (iniciat en 1588) la va omplir Llorenç en
interessantíssimes anotacions que constitueixen una espècie
d'història de la ciutat de Castelló, que a més de ser una crònica de
la vida quotidiana, també permeten seguir la implantació de les noves
autoritats borbòniques a la ciutat i la relació de Castelló amb Castella.
Anteriorment i sota el títol
"D'advertències i curiositats per a haver-ne memòria en lo esdevenidor",
va publicar una ressenyà dels esdeveniments públics que afectaren Castelló
entre 1684 i 1716, destacant les calamitats meteorològiques, les
visites de personatges il·lustres, l'execució de construccions civils i
religioses i altres notícies que afectaren la nostra Vila.
Tanmateix, la seua obra més
important és la crònica titulada "Noticias de la villa de Castellón de
la Plana" (1730). Seguint els cronistes Rafel Martí de Viciana i
Gaspar Escolano, comença amb la fundació de la ciutat pels grecs jonis i
continua fins a la conquesta de Jaume I, interpretada com un nou moment
fundacional –amb la colonització cristiana i el trasllat de la població des del
puig de la Magdalena a l'actual emplaçament a la Plana–, copiant el document
reial que autoritzava el canvi de lloc, que ha esdevingut la referència erudita
més antiga sobre els orígens del nostre poble.
Una
"Crònica de Castelló" que va romandre durant molts
anys extraviada i que va ser recuperada, transcrita i publicada per
l'historiador castellonenc Enric Guinot Rodríguez en l'any 1990.
Sense pena ni glòria o
potser amb més pena que glòria, Llorenç de Clavell, el primer historiador de
Castelló,un dels grans a la ciutat i, a
la vegada, un dels grans desconeguts que hui, encara que siga amb "quatre
ratlles" he volgut portar al nostre record...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada