El gen festiu: Sant Antoni del porquet...

... que a les velles fa carasses i a les joves fa l'ullet. Estem als dies dels Sants Barbuts, setmana de gener on hui, dijous 17 es celebra Sant Antoni Abat, monjo cristià pioner de l'eremitisme, considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, ja que la llegenda explica que animal ferit que veia el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seua vida; és per això que popularment se l'anomena "del porquet".

D'altra banda no hi ha festivitat tan prolífera en refranys com aquesta, tal vegada perquè des dels cistellers fins als enterradors, passant pels carnissers, fabricants de raspalls o porquerols, el tenen per patró. A ell s'aclamen també les solteres i vídues en demanda de pretendent, i cada una interpreta la seua imatge segons l'edat.

Per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni, Per Sant Antoni, el dia creix una passa de dimoni, Per Sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer, Per Sant Antoni del bacó, cadascú al seu racó, Per Sant Antoni fa un fred del dimoni, Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred, Si surt amb barba Sant Antoni, si surt amb cua, el dimoni, Sant Antoni del porquet sempre s'escau en disset...

Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels mateixos animals i dels aliments, així com la seua purificació. Actualment i malgrat haver-hi desaparegut molts dels animals de treball, encara la devoció popular al sant es manté en molts pobles de les nostres comarques, on el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, comptant també en molts pobles la presència de grans fogueres i representacions de la vida del sant i de les seues temptacions.

Sant Antoni se celebra a més de 300 pobles valencians, fet no estrany, si considerem que històricament la societat valenciana ha estat eminentment agrícola i rural, i per molts anys va ser la festa per excel·lència de l'hivern, preludi del carnestoltes. En l'actualitat hi ha dos elements de la festa especialment rellevants: les fogueres i la benedicció dels animals.

A Castelló la devoció al sant s'iniciaria allà cap al segle XIII amb l'arribada de les tropes cristianes de Jaume I, i a hores d'ara a la ciutat, tal vegada siga on menys arrelament mantinga el sant, tot i ser Antoni un dels noms més tradicionals.

Des del passat dissabte 12 i fins al 9 de febrer a Castelló capital, en seran 13 les celebracions per honorar al sant, als barris i al centre, sent principalment les associacions de veïns les que mantenen la festa.

El Grau tornarà a celebrar la festivitat el dissabte vinent, amb una jornada tradicional i un programa d'actes amb el "bestiari" de Castelló i altres figures arribades de diferents indrets de la zona mediterrània, destacant "la mulassa" de Barcelona i "l'Haca Tracta" d'Almalafa, amb una benedicció d'animals i una encesa de foguera, convertida la festa en una celebració reflexiva de la identitat buscant la recuperació davant un món destradicionalitzat.

Sant Antoni, sant Antoni / qui ens ho havia de dir./ Els pobres planten la vinya / i els rics es beuen el vi.

Moltes felicitats als Antonis, Tonis, Tonicos, Toniques, Tones, Antonies i tots aquells que hui celebren el gen festiu.