Ja tenim pregoners!

 El pregoner (anomenat també nunci) és el qui té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta, sovint precedit de toc de trompeta, i que fins no fa massa anys, comunicava a Castelló, noves d'interés general per als habitants.

Encara en l'actualitat, el nunci, en alguns pobles és una persona que pertany a la plantilla municipal (oficial públic o agutzil), i percep un salari o gratificació. Aquest ofici tenia especial arrelament i significat a Castelló i popularment a la seua acció se l'anomenava "fer la crida".

Més encara, el pregó o crida va ser, per molts anys, una de les poques manifestacions oficials en què s'emprava el valencià de manera oficial quan el castellà era l'única i obligatòria llengua de l'administració.

Avui, els altaveus posats als cims dels campanars dels pobles han vingut a substituir aquelles figures emblemàtiques i plenes de vida que eren els pregoners. I si el poble és més gran, ni això. Els anuncis i avisos del consistori municipal es fan a través d'altres mitjans com poden ser un butlletí municipal, la premsa, els nous mitjans telemàtics o d'un ban.

A Castelló la figura del pregoner, tot i no tenir res a veure amb el de fa anys, perviu en el temps gràcies a la feliç idea del farmacèutic Manuel Segarra Ribes que va incloure com a final de la cavalcada anunciadora de les renovades festes de la ciutat, allà per l'any 1945, la representació del "sequier Major" de la ciutat, amb jurisdicció sobre tot el sistema de reg, qui, en nom de l'alcalde, havia de fer la crida a tot el veïnat a aixecar l'ànim i a ser un poble unit, mitjançant "el cant" del discurs literari creat inicialment per Carlos González-Espresati Sánchez i canviat a partir de 1947 pels versos de Bernat Artola. Paraules que prenen un sentit especial si ens situem en el Castelló dels anys 40 del segle passat, acabada de poc la guerra civil que va enfrontar al mateix veïnat.

Des d'aquell primer any, sempre "el Pregoner" ha estat una figura clau "del Pregó" . Per molts anys va ser "Micalet" Tirado, baríton, solista de la "Schola Cantorum", home cordial i proper va ser l'encarregat de "cantar-lo", després d'ell altres castellonencs de naixement o d'adopció han tingut l'honor d'ocupar aquest lloc: Són recordats Paco Breva "Tapia". Miquel Soler, Carlos Pascual, Toni Selma, Luis Viciano, Joan Prades, Vicent Montolio, Fernando Vilar, Miquel Martín, Miquel Tirado... fins a arribar a l'any passat en què va ser Salvador Ramos l'elegit.

Ha passat un any i estem a les portes d'una nova edició festera, la 75a i, novament, el nunci o pregoner, el personatge d'ahir i actual avui, ha estat elegit segons la tradició d'entre una terna elegida entre els possibles candidats, i presentada a l'alcaldessa.

José Antonio Lázaro, president del Centre Aragonés de Castelló ha estat l'elegit pels seus valors tècnics, emocionals i curriculars, així com per reconèixer a través de la seua figura la tasca de les cases regionals en la construcció d'una societat castellonenca oberta a la diversitat i acollidora, i especialment la relació històrica amb el poble aragonés respecte als orígens de la ciutat.

Lazaro és un castellonenc d'adopció que ja va veure l'any 2010 com la seua filla, Mari Paz, va ostentar el càrrec de Regina de les Festes. I, juntament amb ell, va ser elegit el "pregoner infantil" encarregat d'anunciar a tots els xiquets, mitjançant els versos del poeta Vicent Serra, els dies de diversió festera, Hugo Gómez, membre i president infantil en la passada edició festera de la gaiata 17 Tir de Colom.

Siga aquest el meu reconeixement i homenatge més sincer a les persones triades que, sens dubte, ficaran tota la seua ànima per aconseguir “cantar” un gran i emotiu Pregó.