La ciutat

La ciutat

dimarts, 8 de gener del 2019

Una curiositat...


 Monsenyor Francisco Aznar Pueyo va ser proposat pel rei Alfons XII i acceptat pel papa Leon XIII, per ser bisbe de Tortosa, càtedra que va ocupar entre els anys 1879 i 1893 moment de la seua mort, substituint al bisbe Benet Vilamitjana, en ser aquell designat arquebisbe de Tarragona.

La seu bisbal de Tortosa data almenys del segle IV i és sufragània de l'Arxidiòcesi Metropolitana de Tarragona estenent-se per bona part de la província de Castelló, inclosa la capital, fins a l'any 1960 en què un decret de la Sagrada Congregació del Consistori, modificava els límits de les diòcesis de València, Sogorb i Tortosa. Pel que fa a la província de Castelló afectava, de tal manera que des d'aquest moment les localitats de la mateixa quedaven incloses dins de les diòcesis de Sogorb, excepte els tres arxiprestats del nord i la parròquia de Catí, que van quedar i encara estan sota la jurisdicció eclesiàstica de Tortosa, atorgant la condició de ciutat episcopal a Castelló de la Plana i regulant l'elevació a rang de Cocatedral de l'església dedicada a Santa Maria, així com possibilitar la constitució en la mateixa d'un capítol de canonges.

Entre els molts fets notables de l'episcopat del doctor Aznar Pueyo, hem de ressaltar, per la seua transcendència, el seu exemplar comportament en ocasió d'uns temporals de mar que van assotar a Sant Carles de la Ràpita i Peníscola i les seues freqüents visites, per celebrar solemnes funcions religioses, a les poblacions de Gandesa, Vinaròs, Peníscola, Nules, Vila-real i la mateixa ciutat de Castelló.

Per la curiosa que va resultar voldria avui referir-me a una de les visites efectuades per aquell bisbe a la nostra ciutat, concretament fa 134 anys, un 8 de gener de 1885 en què va arribar el senyor bisbe amb la finalitat d'administrar els Sagrament de la Confirmació.

Reunida la Junta local de Sanitat, aquella no va permetre que se celebrara l'administració de l'esmentat Sagrament, a conseqüència del gran increment que hi havia pres la diftèria en aquells dies al nostre poble, i no ser convenient l'aglomeració de xiquets a l'església. També i només uns dies abans, ho publicava "el clamor" del dia 4 de gener, la mateixa Junta sanitària hi havia acordat prevenir als mestres d'instrucció primària que no consentiren l'assistència a les escoles d'aquells menuts en els quals observaren algun indici o sospita de la malaltia.

Recordem que la diftèria és una malaltia respiratòria contagiosa i que abans que aparegués la vacuna en la dècada de 1940, era una important causa de mort en els nens, i què al voltant d'una de cada deu persones que contreien la diftèria moria com a conseqüència de la malaltia i en el cas dels nens menors de 5 anys, fins a un de cada cinc.

Com sabien els sanitaris que el contagi era per via respiratòria, per les gotetes respiratòries exhalades en respirar i parlar, per part de persones amb la malaltia o portadors del bacteri sense símptomes i per evitar majors mals, va prendre's tan dràstica determinació.

Encara que en realitat la confirmació no és un sagrament obligat o indispensable per a ser un bon cristià, és més aviat un sagrament que reforma la relació amb Déu i amb l'esperit humà, deixar de rebre-la podria constituir una falta greu, per la qual cosa, va haver-se d'ajornar, no saben per quant de temps. Curiós no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada