Monsenyor Francisco Aznar Pueyo va ser proposat pel rei Alfons XII i acceptat pel papa Leon XIII, per ser bisbe de Tortosa, càtedra que va ocupar entre els anys 1879 i 1893 moment de la seua mort, substituint al bisbe Benet Vilamitjana, en ser aquell designat arquebisbe de Tarragona.
La seu bisbal de Tortosa
data almenys del segle IV i és sufragània de l'Arxidiòcesi Metropolitana de
Tarragona estenent-se per bona part de la província de Castelló, inclosa la
capital, fins a l'any 1960 en què un decret de la Sagrada Congregació del
Consistori, modificava els límits de les diòcesis de València, Sogorb i
Tortosa. Pel que fa a la província de Castelló afectava, de tal manera que des
d'aquest moment les localitats de la mateixa quedaven incloses dins de les
diòcesis de Sogorb, excepte els tres arxiprestats del nord i la parròquia de
Catí, que van quedar i encara estan sota la jurisdicció eclesiàstica de
Tortosa, atorgant la condició de ciutat episcopal a Castelló de la Plana i
regulant l'elevació a rang de Cocatedral de l'església dedicada a Santa Maria,
així com possibilitar la constitució en la mateixa d'un capítol de canonges.
Entre els molts fets
notables de l'episcopat del doctor Aznar Pueyo, hem de ressaltar, per la seua
transcendència, el seu exemplar comportament en ocasió d'uns temporals de mar
que van assotar a Sant Carles de la Ràpita i Peníscola i les seues freqüents
visites, per celebrar solemnes funcions religioses, a les poblacions de
Gandesa, Vinaròs, Peníscola, Nules, Vila-real i la mateixa ciutat de Castelló.
Per la curiosa que va
resultar voldria avui referir-me a una de les visites efectuades per aquell
bisbe a la nostra ciutat, concretament fa 134 anys, un 8 de gener de 1885 en
què va arribar el senyor bisbe amb la finalitat d'administrar els Sagrament de
la Confirmació.
Reunida la Junta local de
Sanitat, aquella no va permetre que se celebrara l'administració de l'esmentat
Sagrament, a conseqüència del gran increment que hi havia pres la diftèria en
aquells dies al nostre poble, i no ser convenient l'aglomeració de xiquets a
l'església. També i només uns dies abans, ho publicava "el clamor"
del dia 4 de gener, la mateixa Junta sanitària hi havia acordat prevenir als
mestres d'instrucció primària que no consentiren l'assistència a les escoles
d'aquells menuts en els quals observaren algun indici o sospita de la malaltia.
Recordem que la diftèria és
una malaltia respiratòria contagiosa i que abans que aparegués la vacuna en la
dècada de 1940, era una important causa de mort en els nens, i què al voltant
d'una de cada deu persones que contreien la diftèria moria com a conseqüència
de la malaltia i en el cas dels nens menors de 5 anys, fins a un de cada cinc.
Com sabien els sanitaris que
el contagi era per via respiratòria, per les gotetes respiratòries exhalades en
respirar i parlar, per part de persones amb la malaltia o portadors del bacteri
sense símptomes i per evitar majors mals, va prendre's tan dràstica
determinació.
Encara que en realitat la
confirmació no és un sagrament obligat o indispensable per a ser un bon
cristià, és més aviat un sagrament que reforma la relació amb Déu i amb
l'esperit humà, deixar de rebre-la podria constituir una falta greu, per la
qual cosa, va haver-se d'ajornar, no saben per quant de temps. Curiós no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada