Sense vergonya...

 Malgrat que la crisi citrícola ve de lluny i afecta des de fa ja un bon grapat d'anys a aquells que, com jo mateix, volem mantenir en producció les xicotetes parcel·les de tarongers heredades dels pares i avis, ha estat en aquesta darrera campanya quan la situació s'ha complicat de tal manera que resulta del tot impossible seguir aguantant la pressió.

Ja no parlem de guanyar diners que seria el més just, si més no em conformaria en cobrir les despeses que el manteniment de les terres ocasiona. No és de rebut que any rere any hàgem de "traure" enlloc "d'ingressar".

I dic que la situació s'ha agreujat en aquesta campanya perquè sembla segons ha fet públic la Unió de Llauradors, sindicat agrari majoritari, tot va començar el passat 14 de setembre a la sessió celebrada al Parlament Europeu i ahir mateix va tenir un nou revés.

Segons l'acta d'aquella institució d'un total de 54 eurodiputats espanyols, 8 del PP van votar al setembre a favor de la modificació d'un acord amb Sud-àfrica i 1 d'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) "després d'abandonar UPyD". Altres 9 eurodiputats del PSOE es van abstenir en la votació i 1 diputada del PP i una altra de ALDE (que també va abandonar UPyD), van canviar el seu vot posteriorment "és de suposar per la pressió del sector" tot i haver votat en principi a favor de l'acord comercial com els anteriors.

El resultat va suposar que en sent 417 els eurodiputats que votaren a favor, 216 en contra i comptabilitzant-se 66 abstencions, l'Eurocambra va donar el vistiplau al pacte entre la UE i Sud-àfrica, mitjançant el qual les seues exportacions estan rebent un tracte preferent en el mercat comunitari.

Acord que amplia un mes i mig el període d'importació de cítrics sense aranzels, concretament fins al 30 de novembre (fins ara acabava el 15 d'octubre). A més, l'aranzel del 16% s'anirà reduint anualment de forma progressiva fins que, el 2025, Sud-àfrica no pagarà res per exportar els seus cítrics a Europa.

És veritat que cap dels cinc eurodiputats de la Comunitat Valenciana va votar a favor o es va abstenir, Gonzalez Pons del PP, Rodriguez-Piñero i Enrique Guerrero del PSOE, Marina Albiol d'EU i Jordi Sebastià de Compromís, però tot i això el pitjor és que aquells que haurien de defensar el producte espanyol i defensar els nostres interessos, estan votant en contra. Ells i elles i els seus respectius partits polítics que els recolzen, són els responsables directes de l'abandonament dels camps de cultiu a Castelló.

Per això, no entenc com a les diferents manifestacions en defensa de la citricultura valenciana els companys de partit d'aquells que van votar en contra o van abstenir-se a Europa, ara "ixen a la foto". Com a mínim haurien de ser coherents i tenir vergonya aliena.

El problema per als cítrics valencians no és simple. D'entrada, i malgrat les pressions, ahir mateix el responsable d'unitat de la Direcció General d'Agricultura de la Comissió Europea, Joao Onofre, va afirmar que no hi ha proves, que no hi ha cap dada estadística, que demostre que les importacions de taronges i mandarines de països com Sud-àfrica, siguen les causants de la caiguda de preus i expliquen la crisi citrícola, fet que farà més que difícil allò que demana amb insistència el sector, l'aplicació de la clàusula de salvaguarda que permeta recuperar aranzels que graven les importacions i minimitzen el seu enorme impacte.

No volem fotos, reclamem una mica més d'esforç, de presió, de dignitat i compromís dels polítics de casa, eixignt als companys de partit, a defensar a Europa la nostra fruita enfront de la importada que, a més a més, no passa pels mateixos controls sanitaris que l'espanyola. Injustícia rere injustícia, vergonya i més vergonya....