Vivim en una bona ciutat. Millorable, Sens dubte, però bona. Una ciutat en evolució, en canvi, inacabada, amb nous reptes que l'han de ver mes amable, mes justa, mes accessible, mes verda i més innovadora.
Crec que una gran majoria de veïns i veïnes de Castelló podem estar d'acord que la nostra és una bona ciutat, on cada día podem gaudir i sentir-nos contents de viure ací i què, també cal dir-ho, els de forma la gaudeixen tant con nosaltres.
Conscients que vivim en un lloc privilegiat també mai hem d'oblidar un repte, mes encara, una obligació, treballar per entre tots perfeccionar-la, per fer-la cada día més bonica, amable i entranyable.
I si parle, reflexione huí sobre el meu poble, és perqué tot i no estar en periode electoral, per triar aquells que han de portar el rumb de la ciutat a partir de la segona meitat d'aquest 2019, ho sembla, i com diuen al meu raval, el galliner comença a estar novament revolt, si és que en algun moment d'aquest darrer periode de govern municipal no ho ha estat.
Només cal pegar-li una ullada als titulars dels diferents mitjans de comunicació, un destacat dirigent del PP provincial definint tots els altres adversaris polítics com a “vendedores de crecepelos”, sinónimo de xerraires, mentiders i embaucadors, a la vegada que un altre membre destacat qualifica el govern municipal com “la casa de los lios”, semblant que el PP és qui a de salvar Castelló. Salvar Castelló de que?
D'altra banda Ciutadans-Cs parla d'una "manca d’exercici de responsabilitat política” del govern municipal, per no haber consensuat els pressupostos entre tots els grups, imaginant que a les properes eleccions puga canviar el rumb, creient con diu el seu eslogan “ha arribat el seu temps”.
També el PSOE pensa que són ells i tan sols ells els salvadors de la situació més terrible on había caigut la ciutat després de dues dècades de fer i desfer del PP. Ho tenen clar “gobernando con hechos” així ho diu el seu eslogan.
Al mateix moment Castelló en Moviment demana als socialistes “més responsabilitat per fdr la ciutat governable” i impedir el retorn de les polítiques d'austeritat, ella que total la legislatura han nadat entre dues aigües.
El fet, la realitat es què la ciutat ha canviat en els darrers anys i mesos; ha avançat o retrocedió segons qui i com se mire. Jo veig un canvi sobretot en el món cultural i educatiu, tot i què pero a conseguir realmente una ciutat de drets i oportunitats, encara resta camí.
Cadascú diu la seua. Ara cal que el poble, els veïns,obrim els ulls i les orelles, comencem a recordar, reflexionem, ens fixem i decidim…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada