Una persona senzilla però amb carisma.

Malgrat estar només a un tir de pedra del centre de Castelló, mai he tingut una relació directa amb "El Grau", sempre ha estat per a mi una mica lluny. Aquest fet ha dut com a conseqüència al llarg de la meua vida que hagen estat pocs "els coneguts", deu o dotze a tot estirar, d'aquell districte marítim.

Per això, a la vesprada d'ahir, quan vaig assabentar-me de la notícia, vaig quedar-me una mica trasbalsat; un d'aquells coneguts, una persona a la qual la vida va fer que em creuara fa tot just 40 anys, ens deia adéu per sempre, el gran cor de Vicente Luís Belloví, conegut per tots com "Sento el Macareno" va deixar de bategar.

Va ser a través d'un comboi com vaig conéixer "al macareno". Ell, igual que jo, i moltes altres persones, vam ser, d'una manera o altra, combregats a participar en el muntatge del Betlem de la Pigà, en tenir amistats comunes.

Ell ja era quan jo el vaig conéixer, molt amic del mestre i poeta Miquel Peris i de la compositora Matilde Salvador amb qui compartia eixides a la mar amb la seua barca "albaïna", segons contaven, per anar a escoltar "com bramava la tonyina", quan en realitat el que Sento feia era portar a Peris i, alguna vegada també a Matilde a versar poemes a la mar.

Sento i Miquel va arribar a ser molt bons amics i confidents, amb qui menjava tots els diumenges al Nàutic i prenia café a la tertúlia de Les Planes. Contava Sento que un dia una dona li va preguntar al poeta per què sempre escrivia sobre el mar; i que ell va respondre: "si a la paraula mar li afegeixes una "e", mira que vol dir i aleshores ja tens la resposta".

Tal vegada per això, per la gran amistat, Miquel Peris, en escriure el Betlem de la Pigà va incloure una escena on també els mariners del Grau s'acosten a ofrenar els seus productes, els de la mar, al Jesuset del Forn del Pla i, naturalment, havia de ser Joano el capdavanter d'aquella ofrena.

- Però, que passa al carrer?
- Xe, Quiqueta, qui ha de ser?
- Si és Joano el mariner!
- També els homes de la mar
Nadal volem festejar...
(Fragment del Betlem de la Pigà)

I d'ahí la relació, Sento va integrar-se al col·lectiu i participar al llarg d'uns quants anys encapçalant l'ofrena marinera, mentre jo formava part de la conlloga del Rei Barbut, dins el mateix comboi.

Els assajos dels primers anys, on acudia puntualment "el mariner", van fer que coneguera una mica més "a la persona", un home tranquil, bondadós, amant de les tradicions, treballador i dispost, difícil d'enfadar i capaç d'entendre com ningú a Peris.

Sento "entrava en el joc" no tan sols del Betlem si més no també de tot allò que envoltava a Miquel i Matilde. Recorde quan el desembre del 1981, el dia dels innocents, va publicar-se la notícia al diari Mediterraneo, que la parella anava a contraure matrimoni a l'ermita de Sant Francesc de la Font i que el viatge de nuvis es faria amb la barca de Vicent.

“El macareno” ha estat per mi un dels personatges populars, referent del sentiment de poble, com ho van ser en el seu dia Rositina "la Dominguez", Micalet "de Bestreta", Toni "de la Malena", Tófol "el Ratero", Milio "el Menescal", Assumpció "la datilera", Margarita "la mustia" o Ramonet "El Barralo". Mariner il·lustre, descansa en pau...