La ciutat

La ciutat

diumenge, 8 de novembre del 2020

A cada cosa el seu nom... o no?


És conegut i sabut per tots que els diccionaris són una eina per conéixer
 amb precisió el nom de cada cosa i evitar cerimònies de confusió. El diccionari és la clau, i en cas que algun concepte, amb el pas del temps, puga considerar-se erroni o poc clar, cal retocar-lo i aclarir-lo.

La riquesa d'una llengua passa tant per tenir les paraules i expressions que necessita. Totes les paraules tenen el seu significat, amb un abast prou definit per a exigir una interpretació seriosa i delimitada al mateix àmbit. Amb tot, és fàcil caure en la temptació de donar la volta a alguns conceptes, resultant algunes paraules malmeses i convertides en simples caricatures del valor que en realitat tenen.


D'altra banda,
tot i que des de fa segles coneixem que són moltes les persones que van decidir eliminar de la seua dieta la carn dels animals bé per raons de salut o bé per conviccions morals, ha estat en els últims anys quan el vegetarianisme s'ha convertit en una tendència cada vegada més estesa en la societat i més encara la seua forma extrema, el veganisme, que a més de rebutjar l'explotació dels animals, elimina de la seua dieta el consum de qualsevol producte derivat d'aìxò, ja siga la carn, el peix, els làctics, els ous o la mel.

Hui relacionant els noms de les coses i aquest dos tipus de règims alimentaris voldria parlar de dos maltractaments que, a parer meu, estan sofrint cada dia més dues paraules molt emprades per aquelles dietes: "carn" i "xoriç".


El diccionari ens diu
genèricament que carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal, mentre que xoriç es refereix a un tros curt de budell farcit de carn, principalment de porc, adobada amb sal i pebre vermell dolç i picant, genèricament una llonganissa de llom de porc.


Per allò de la moda
, constatem que al nostre poble cada dia apareixen més establiments que com a reclam principal ens ofereixen productes que "oferits per la natura serveixen per a
 tenir cura de la salut" i que arriben a diversificar-se tant que necessiten grans espais per presentar les seues novetats ecològiques, veganes, de comerç just, lliures de maltractament animal...

En una coneguda botiga del ram a Castelló, aquesta mateixa setmana he vist allò que, partint de les conegudes paraules "carn i xoriç" em sembla més que contradictori: carn vegetal i xoriç de carabassa.


Si per definició carn és l'aliment de procedència animal, com podem parlar de carn vegetal? No us sembla tota una contradicció?
En realitat allò sembla carn, però
 no ho és. És veritat que el seitan, el tofu o el tempeh són uns aliments substituts de la carn, que poden arribar a imitar l'olor, el sabor, el color i la textura, però malgrat poder arribar a ser fonts de proteïnes, greixos o minerals, sempre seran des del punt de vista nutricional, malgrat la bona acceptació i la creixen popularitat, alternatives a la carn, mai carn.


I el mateix passa amb el xoriç
, de ser un embotit tradicional sempre elaborat amb carn picada i cansalada, ara sembla que també es parla de xoriç de carabassa i no és que al popular embotit se li afegisca carabassa, és que estem davant d'un embotit amb aspecte, olor i gust de xoriç de sempre, però elaborat únicament amb ingredients vegetals, carabassa, orenga, pebre, ceba, all, sal i oli.


No vull que ningú em malinterprete, no estic en contra ni de la carn vegetal ni del xoriç de carabassa,
com tampoc ho estic enfront de les
 begudes d'avena o soja, ni dels preparats amb base de quinoa o alfals, cadascú elegeix les seues fonts alimentàries, el que no em sembla bé és l'aprofitament dels noms que, pot arribar fins i tot a ser contradictori i fins i tot enganyós.

Carn és carn i vegetal és vegetal. El més lògic crec seria anomenar aquests productes d'una altra manera. La nostra llengua es pot permetre el luxe de crear unes noves paraules o acceptar, com ho ha fet altres vegades, accepcions de fora, però per evitar mals majors pense que cal donar el nom adequat a cada cosa, fent realitat aquella dita popular que diu "quant més clar, més amics"... o no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada