La ciutat

La ciutat

dissabte, 28 de novembre del 2020

A propòsit d'un escrit...

Una bona més que amiga "ha penjat" al Facebook avui mateix unes reflexions al voltant del que pot considerar-se important o no tant a la vida i que, com sol passar cada vegada que opina, no només m'han agradat si més no m'he sentit identificat en allò que deia sobre les discussions, més que absurdes, en les que sense quasi adonar-nos ens veiem abocats per allò del  coronavirus; discussions a tots els nivells, des del polític fins al familiar, passant pel social o de les amistats, on cadascú ha de dir la seua, amb més o menys lògica, sobre quantes persones com a màxim seria convenient ens ajuntàrem en les celebracions de les properes festes de Nadal.


I és que les festes nadalenques, siguen quines siguen les nostres creences i les nostres vivències, solen venir acompanyades d'un creixent contacte amb familiars i amics; són dies de compromisos, celebracions, viatges, trasllats, menjars, etc.; moments en què el fet de ajuntar-se amb altres es dóna per fet.

Però vet per on, "el bitxo que des de fa nou mesos ens ataca" fa que aquest Nadal no puga ser normal i mentre el govern espanyol prepara un pla de recomanacions, restriccions i limitacions per evitar el repunt de casos, cada comunitat autònoma s'apresta a llançar per prendre algunes decisions independents: que si hem d'abaixar el ritme, que si no podem reunir-nos més de sis o deu persones, que si els menuts conten o no, que si s'han de descentralitzar les cavalcades dels reis, que si els tocs de queda seran a una hora o una altra, que si mobilitat si, que si tancaments perimetrals no, que si, que si...


Però què més dóna unes recomanacions o unes obligacions?,
la recomanació i l'obligació fonamental ha de ser viure aquestes festes com una tabula rasa, en present, en responsabilitat, sense perjudicis i sense expectatives i permetent-nos connectar amb els nostres veritables sentiments, ja siga amb 6, 8, 10 persones a la taula i amb més o menys mobilitat.

En açò estava quan m'ha vingut al pensament la tornada d'una cançó del grup castellonenc Agraviats que fa 20 anys, com si ja intuïren el que anava a passar cantaven: "siga noi o siga noia, fes-li front a aquesta gentola, i no et deixis reprimir, que importa, que importa? saps que el cor és el que conta, mira, pensa, parla, actua, i no pares d'estimar". Eixa ha de ser la veritable responsabilitat, no hauria de fer falta cap consens de cap classe, només assumint el que considerem lògic hauria de ser suficient.


Tan greu és que no puguem aquest any celebrar els Nadal com estàvem acostumats fins ara? Caurà el món per haver de renunciar als cotillons, campanades o festes multitudinàries?
Com diu la meua amiga "em sembla fins i tot un mal servei a la societat i una falta de respecte a les famílies que estan patint greument aquesta situació" el fet de crear polèmica de si una hora més, una menys, o 6 o 10 asseguts a taula...

I és que no s'ha d'abaixar la guàrdia, la batalla sembla que s'està guanyant, però la guerra encara estem lluny de guanyar-la, sinó que li ho diguen als sanitaris que dia sí, dia també s'estan deixant la pell per tots nosaltres o als milers de famílies que, aquestes festes, les hauran de passar amb algú menys a taula, perquè la covid se l'ha emportat. De segur que tots en coneixeu alguna.



Les restriccions no les hem de veure com a una càrrega, les restriccions les hem de veure com una possibilitat d'avançar
cap a la victòria final i la lluita ha de ser comunitària, global, de tots per tots, arribant ara fins on es puga, per poder més prompte que tard deixar per sempre aquest mal somni i poder tornar a abraçar-nos, reunir-nos, beure i viure tots junts. I és que, en aquesta vida, com diu la sentència, tot té solució menys morir-se.

No hem de confiar-nos, però si anticipar-nos, prevenir abans que curar, l'esperança està en nosaltres si sabem actuar amb la lògica i el sentit comú. Festes sí però amb tota cautela i comesura i amb un grau de disbauxa més que moderat. Temps tindrem per divertir-nos i recordar aquest Nadal del 2020 diferent. Deixem-nos d'experiments i apostem pel segur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada