No em quadren els números...

No em preocupa en excés, però com dic al títol no em quadren els números. Fa uns anys, no tants, quan no existien les calculadores, els telèfons mòbils, ni les tauletes tàctils, ni els ordinadors, empràvem la matèria grisa o fins i tot els dits per a fer qualsevol operació numèrica. Amb l'arribada d'aquests nous productes tecnològics, tots utilitzem aquestes eines per fer qualsevol operació, el fet de créixer enmig de les noves tecnologies no ens fa més intel·ligents, però, tal vegada, si més hàbils; pot ser que per això de les noves tecnologies, a molts dels nostres polítics se'ls ha oblidat explicar, o aprofiten els "números" per a seguir fent política.

No fa massa dies el ministre més conegut de tots els que tenim en aquest moment al país, el de sanitat, el senyor Salvador Illa, a un programa de la 1 de TVE va afirmar que "una gran part de la població espanyola i europea estaria ja vacunada contra el coronavirus el maig de 2021", apressant-se a afegir "si tot va molt bé, si tots els tests que s'estan realitzant en aquests moments funcionen i no hi ha cap contratemps", una molt bona i esperançadora notícia.

Ara, només uns dies després s'acaba de fer públic que en una primera fase, gener-març 2021, dels aproximadament 47 milions de ciutadans de l'estat espanyol, seran 2 milions i mig els qui pertanyent al grup de risc prioritari, ancians que viuen en residències de gent gran, personal sanitari que els atén i personal sanitari de primera línia, rebran la vacuna. Fent números això significa que a la fi del primer trimestre estaran vacunats poc més del 5% dels espanyols. No seré jo qui afirme si en són pocs o molts, simplement constate un percentatge.

Descendint un grau també hem conegut que en el mateix període de temps, a la nostra Comunitat, al País Valencià, seran 200.000 les persones que d'aquest primer grup prioritari, hauran rebut la vacuna. Si contem que aproximadament som 5 milions els valencians, significarà que el 4% de la població serà la vacunada. Vet per on, ara en l'àmbit autonòmic perdem un 1% respecte de la mitjana nacional. Curiós no?

I si baixem un tercer esglaó, i ens situem a escala provincial, s'ha manifestat que en el mateix període seran 17.000 els castellonencs que estaran vacunats. Continuant amb els números i admetent que a la nostra província hi vivim aproximadament unes 580.000 persones, el resultat és que no arribarà al 3% la població vacunada, un 1% menys que la mitjana de la Comunitat i un 2% per sota de la mitjana nacional. Com ho veieu?

És veritat que els números són molt gelats, que possiblement caldria analitzar altres factors, que fins i tot els càlculs no són tan senzills, però els números no em quadren, i vistos fredament observem com els castellonencs ens situem a la cua en la vacunació i, per tant, en assolir la més que desitjada immunitat.

D'altra banda, reprenent les paraules del ministre Illa si gran part de la població espanyola hem d'estar vacunats el maig del 2021, fins i tot allargant la data a la fi del segon trimestre, final de juny, això ha de significar que per assolir una vacunació del 50% de la població, a escala nacional i en el segon trimestre del 21 s'ha de vacunar, com a mínim al 45% de la població, en termes numèrics més de 21 milions de persones, un nombre quasi 10 vegades superior al previst pel primer trimestre. Us sembla possible?

Jo, tinc els meus dubtes i no perquè no hi haja prou vacunes, que també, si més no perquè vistes les observacions d'aquells sanitaris sobre els quals sembla ha de recaure el procés de la vacunació, la infraestructura sanitària no siga prou àgil per a arribar a complir aquelles expectatives, en definitiva no hi haja prou personal per a vacunar a tanta població en tan poc de temps.

És cert que en aquests moments sembla haver-hi un gran desconcert entre les grans institucions europees i mundials en relació amb el subministrament, eficàcia i distribució de les diferents vacunes, i fins i tot fa la sensació que van prenent-se mesures improvisades que provoquen a la societat uns alts nivells de desconfiança, una sensació de poca o escassa rigorositat i el que és més greu un agravi comparatiu. Els de lletres no anem més enllà de fer-nos creus davant d'aquesta realitat, i de cap manera veiem les coses clares, o sí?