"¿Y si cae aquí?"

Així, en castellà, és per tots conegut des de l'estiu del 2014, el missatge que l'operador de loteries i jocs d'atzar espanyol de titularitat pública responsabilitat del Govern, adscrit a Ministeri d'Hisenda, "loterias y apuestas del estado", en arribar l'estiu ens anuncia any rere any que, tal vegada, la grossa de Nadal, estiga esperant-nos en aquell lloc, invocant la sort a través d'una simple pregunta i fent que ens pique el cuquet i la il·lusió de comprar un dècim, per si de cas.

Il·lusió és la paraula clau, entesa com a esperança, el compliment de la qual sembla especialment atractiva, tot i que lligada a l'atzar i sense un clar fonament real. Il·lusió individual, personal, connectada a emocions positives, a la que recorrem per dissenyar els nostres somnis i fixar les nostres metes i que dibuixa en el nostre horitzó un desig amb possibilitats...

I al costat d'aquesta il·lusió personal, individual, la col·lectiva, de futur, de tot un poble; somnis que s'alimenten d'un futur que no es té assegurat, pressentiments que hem localitzat alguna cosa positiva al nostre entorn i que pot millorar-nos, actuant com a vacuna contra el fatalisme, obrint expectatives de millora, de recuperació, de ressorgiment comú.

I ve tot això hui al cas, perquè des de fa uns quants dies, quan va fer-se públic que la companyia americana de comerç Amazon estava rastrejant oportunitats de sòl al nord de la Comunitat, buscant un gran espai per crear el seu seté gran centre distribuïdor a Espanya, una megaplataforma que crearia més de 500 llocs de treball fixe i estable, han estat uns quants els governants municipals de diferents pobles del nostre entorn, que "han decidit comprar el dècim", oferint "el terreny" a la gran companyia de vendes, mitjançant tota mena de facilitats i esperar que la sort els faça ser els agraciats.

La il·lusió col·lectiva i de retruc la individual ha aparegut en forma de possibilitat de recuperació econòmica, en forma de "grossa", si arriba un poble o un altre a ser el triat, l'elegit, aquell on les circumstàncies facen que "la sort", puga arribar a caure...

Així, Vinaròs a través del seu alcalde ha fet públic l'oferiment d'una parcel·la industrial a "Soterranyes" un punt estratègic amb fàcil comunicació amb la N-232 i l'AP-7 pròxima al corredor mediterrani; també Orpesa entra al joc, manifestant públicament un interés en aconseguir "premi", en aconseguir que la multinacional, trie i s'assente a la localitat, oferint per aconseguir-ho els terrenys necessaris al polígon industrial "la catalaneta", punt estratègic amb fàcil comunicació amb l'AP-7, l'estació de tren i l'aeroport. Vinaròs i Orpesa han comprat el seu numeret i ara toca esperar...

Algú més vol jugar?

Naturalment... Almenara també, com? Entrant en el joc i pensant en la possibilitat d'emportar-se el premi oferint 450.000 metres quadrats de sòl industrial dels polígons de "Trascastell i Barranc de Talavera" amb magnífiques comunicacions, a tan sols 1000 metres de l'autovia CV-10 i 300 de la N-340, a més a més de disposar també d'estació de tren. La il·lusió s'ha despertat...

Les paperetes estan distribuïdes, ara falta "que la sort no passe de llarg", no seria la primera vegada. Recordeu "Mundo Ilusión", el parc temàtic dels universos de la màgia i el circ que allà pel 2003 havia de construir-se entre els termes municipals de Cabanes i Orpesa?. A la fi tot fum de palla. A Cabanes, precisament, li sonarà aquesta història de candidatures, ja que en els anys 80 va ser, al costat de Torreblanca i la marjal de Pego-Oliva, també una de les candidates a albergar la ciutat dels sòls de la Walt Disney Productions i que finalment tampoc "va tocar-li".

I Castelló? Crec que els nostres dirigents municipals no han volgut "comprar cap numeret". Tal vegada encara recorden aquella possibilitat remota de fa 7 o 8 anys, d'acollir el projecte Eurovegas, la ciutat dels casinos, promoguda pel nord-america Sheldon Adelson, il·lusió que apenes va durar quatre dies. Com a gat escaldat de segur els governants municipals actuals han aprés del passat per no tornar a incórrer en falta creant falses expectatives.

En definitiva, tot i estar bé il·lusionar-se, estar bé oferir-se a la gran empresa, cal mantenir uns altres objectius i bregar també en altres direccions. Cal seguir buscant nous i diferents projectes i esforçar-se per assolir-los, sense pensar que "la loteria d'Amazon ens arreglarà el poble i de retruc les nostres vides".

Si per casualitat aquest o aquell poble propers "són l'elegit", benvinguda siga l'empresa que, de segur, ajudarà a fer realitat un somni, a fer evolucionar el poble i els seus voltants, però està clar que les oportunitats no sempre arriben en safata, cal posar l'energia i passió en idees comunes, ajudar al comerç de proximitat i recolzar l'economia productiva. Temps per venir futur...