Torna-li la trompa al xic!

 L'expressió torna-li la trompa al xic és un modisme molt habitual en valencià. Procedent de l'àmbit dels jocs infantils, s'usa per a posar de manifest l'obstinació d'algú que reincideix de manera contumaç en el seu propòsit de fer alguna cosa.

El senyor José Manuel Rodriguez Uribes, membre de l'executiva federal del PSOE, nascut a València, ocupa des del passat 12 de gener (RD 8/2020), el càrrec de ministre de Cultura i Esports al govern nacional. Com a ministre de cultura li correspon la defensa de la tasca de promoció i difusió de la cultura espanyola, entesa com a patrimoni cultural, conformada entre d'altres per les manifestacions en els camps de les arts, les tradicions, la música, la gastronomia o les llengües.

És ben sabut que el castellà o espanyol és l'idioma parlat per la majoria dels espanyols, encara que no tots ho fan com a llengua materna. De fet, hi ha també altres llengües de gran importància regional, a saber, el gallec, el basc i el català, que per raons històriques, tradicionals i estatutàries, rep a la Comunitat Valenciana, el nom oficial de Valencià.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, AVL, institució creada per la Generalitat Valenciana és l'encarregada de redactar la normativa lingüística del valencià, i d'acord amb l'Estatut d'Autonomia l'únic organisme competent en la regulació del valencià. Aquest organisme oficial l'any 2005 va reconéixer la unitat de la llengua valenciana-catalana reivindicada com a dualitat onomàstica i, al mes de juny passat, va signar amb l'Institut d'Estudis Catalans, IEC, i la Universitat de les Illes Balears, UIB, un protocol de col·laboració per assolir una normativa inclusiva i unitària, per tenir aquests tres territoris, Catalunya, Balears i València, una llengua comuna.

La defensa de la unitat/diferenciació de la llengua català/valencià mai ha tingut unanimitat, aixecant al llarg dels darrers anys acalorats debats. D'una banda resulta que l'AVL és catalanista, o fins i tot separatista, en estar a favor de considerar valencià i català la mateixa llengua; d'altra la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, RACV, defensa que el valencià i el català formen part de la mateixa família lingüística (llengües occitanoromàniques) però defensa i impulsa una normativa rupturista, les normes del Puig, no acceptant la unitat lingüística.

Malgrat semblar que en alguns moments podia assolir-se algun pacte per caminar junts, mai hi ha hagut consens total i, mai ciència i cultura s'han ficat d'acord, així que el fantasma de "som valencians mai catalans" front al "enllaçats per la llengua" sempre ha estat latent.

Amb un ministre de cultura valencià semblava que la unitat lingüística estava assegurada, però vet per on, els darrers dies el ministre ha qüestionat públicament la fragmentació, defensant que català i valencià són llengües diferents. Tornem "a l'embolic", torna-li la trompa al xic!

Immediatament la Plataforma per la llengua, organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social en els diferents territoris, ha demanat la dimissió del ministre o una rectificació i un compromís de revocació d'aquella afirmació. Al mateix temps l'associació valenciana Lo Rat Penat ha eixit en defensa del senyor Rodriguez en considerar inacceptable que s'ataque a la personalitat pròpia i diferenciada de la llengua valenciana en el context de les llengües que es parlen a Espanya.

Jo que no en sé gaire ni de filologia ni de lingüística tinc clar que si "els sabuts" de l'AVL recolzats per aquells altres de les universitats, coincideixen a considerar la unitat de la llengua, anomenada català a aquell territori i valencià al nostre, els he de donar credibilitat i recolzar que estem parlant d'un mateix idioma. No li sembla senyor ministre?

Però és que el ministre  de cultura  sembla de llengua fàcil i vist des de lluny, prou impulsiu. No fa gaire temps ja va desfermar la polèmica amb les seues declaracions sobre els bous: "yo no debo fomentar ni recomendar ir a los toros" obrint la caixa dels trons i donant peu a nombroses crítiques en el sector taurí, havent-hi de matisar les seues paraules.

Ara, altra vegada, les seues declaracions són també desafortunades, especialment tenint en compte que es tracta d'un ministeri que ha de vetllar per la protecció i difusió de la riquesa lingüística de totes les llengües del país. Tornarà a dir el senyor ministre que "se ha interpretado de manera poco ajustada el titular"?. Accions com aquesta no fan més que ficar-hi més llenya al foc.