En aquest ampli vestíbul ens donen la benvinguda i s'han fet familiars alguns dels elements típics del Corpus castellonenc, tres gegants, quatre "nanos" i dos cavallets, al costat d'una escala senzilla que comunica amb la 1a planta. També observe que és l'accés principal a la sala d'exposicions temporals, -l'altre el trobem al lateral-, al carrer de Gràcia, sala dedicada en homenatge a Rafael Ribés Pla, impulsor i creador del Museu, on en aquests moments està acabant-se d'enllestir una exposició "Castelló tres cultures", complementària a les XXIII Jornades de Cultura Popular que hui mateixa haurien de començar i que, malauradament, per qüestions sanitàries han quedat ajornades fins a nova data. Al fons de l'entrada trobem l'escala principal, que enllaça les tres plantes i que fa al·lusió a la Romeria de les Canyes.
I què més trobem al vestíbul? Alguna cosa més penseu m'ha cridat l'atenció? Doncs si, el sòl, el terra, un tipus de rajoles ceràmiques de fang cuit, tal vegada d'origen artesanal, d'argila roja, i d'un color prou uniforme, que donen a l'entrada un aspecte i una aparença rústica i a la vegada clàssica i elegant.
En això estava, observant les rajoles del terra quan "he descobert" que a pocs metres de l'entrada, i prou centrada, se'ns mostra una rajola amb una petjada humana incrustada, un peu nu que per la seua mida indiscutiblement hi ha de pertànyer a un infant, observant-se clarament els senyals deixats sobre el fang dels cinc dits i de la planta, fent-se més difícil veure la part del taló. Mai, en les moltes ocasions que he xafat aquell indret m'havia adonat de la seua existència.
Immediatament la meua ment ha començat a fer elucubracions. Casualitat? Deguera la rajola ser posada allí en el seu dia amb alguna intenció? Hi haurà alguna història al seu darrere? Algú sabrà alguna cosa? He arribat a pensar que, fins i tot, pot arribar a ser la base de partida per algun conte, fabula, narració o història...
I m'ha vingut a la memòria una altra rajola, descoberta ja fa un bon grapat d'anys, però amb unes circumstàncies molt semblants, també ubicada al sòl d'un lloc públic municipal, en aquest cas una ermita hortolana, Sant Roc de Canet. Una rajola amb la petjada d'un gos, que podem trobar a l'entrada de l'oratori.
No és estrany trobar una relació de casualitat en aquest cas pel que fa a la simbologia del gos i el mateix Roc, perquè diu la llegenda que va ser un ca, qui llepant-li les nafres, el va guarir i que perquè el sant pogués alimentar-se el gos li portava un pa cada dia fins que l'home va estar bé. Gos i sant van anar junts arreu fins que es va morir. Tal vegada quan va condicionar-se el sòl de l'ermita algun "obrer" amant dels animals en general o dels gossos en particular, va voler recordar aquella amistat i que millor que amb la petjada del gos a prop del sant i, des de l'anonimat, va col·locar en aquell lloc privilegiat aquella rajola especial...
Però hi haurà també alguna relació entre el museu i la rajola amb la petjada de l'infant? Per què aquest "peuet" en aquest lloc? Existirà alguna llegenda, faula o història al respecte? Vet per on a Castelló, també hi tenim misteris i casos sense resoldre, o tal vegada no siga així i hi haja tota una història ben sabuda però gens coneguda al seu darrere?
Us convide a iniciar un viatge, a pensar que la petjada de l'infant al sòl del museu d'etnologia és més que una casualitat i a descobrir l'enigma si és que existeix.
En definitiva us convide a cavalcar entre la imaginació, la literatura, la cultura, les tradicions i la vida diària. Tal vegada els gegants, nans o cavallets que la custòdien puguen donar-nos alguna pista. De totes maneres ja em contareu les vostres descobertes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada