Perdoneu-me l'expressió que encapçala aquest comentari, però és el primer que m'ha vingut al cap en escoltar aquest matí la notícia: Fracasa el lanzamiento del cohete con el satélite español Ingenio a los ocho minutos del despegue".
A les notícies d'anit vaig assabentar-me que, aquesta matinada i des del complex espacial de Kuru a la Guaiana Francesa, havia d'enlairar-se el coet que entre altres elements transportava el satèl·lit espanyol Ingenio, un artefacte de 150 quilos de pes, un dels més grans projectes duts a terme per la indústria aeroespacial espanyola, que mai havia dissenyat, desenvolupat i operat un sistema espacial complet, que a més de suposar més de mig milió d'hores de treball per a la indústria nacional, ens costava 200 milions d'euros.
Un bon grapat de milions invertits per aconseguir fotografiar la Terra a una altitud de 670 quilòmetres i així poder fer mapes, ajudar a gestionar catàstrofes, monitorar la contaminació o vigilar l'ús de terra i de l'aigua i dels fluxos migratoris, o cosa equivalent, dotar Espanya de la capacitat d'observar de forma autònoma des de l'espai tan el nostre país com les regions de major interés. Tot un repte pels nostres científics!
Però, vet per on, només huit minuts després de l'enlairament del coet Vega, que transportava el satèl·lit, quan es trobava a uns 280 quilòmetres d'altura i com que no s'ha generat per circumstàncies ara en estudi, l'energia prevista per continuar l'ascens, aquell s'ha desviat de la trajectòria prevista, no assolint l'alçada necessària, començant a caure, cremant-se en la seua reentrada en l'atmosfera terrestre i destruint-se íntegrament el coet i tota la seua més que valuosa càrrega, fent que la missió fracassara. Dit clar i ras, dos-cents milions d'euros a fer la mà!
Una greu errada d'un coet que dels seus tres darrers llançaments, dos han acabat en fallida, després que l'11 de juliol de 2019 un accident semblant va provocar la destrucció del satèl·lit Falcon Eye-1 dels Emirats. Front aquesta situació no sé quina haurà estat la raó per la qual l'ESA, Agència Espacial Europea, vistos els resultats que estava donant el coet, apostara per aquell per fer l'enlairament, però els seus màxims dirigents s'ho haurien de fer mirar...
La nau espacial espanyola ara perduda, SEOSAT-Ingenio, ha estat la primera construïda per un consorci industrial d'empreses del sector espacial espanyol liderat per Airbus Defence and Space, suposant per a la indústria espanyola un cop molt dur, però també ho és per Arianespace, que hauria de plantejar-se seriosament si cal seguir apostant pel Vega com un dels llançadors europeus del futur.
Que el ministre espanyol de Ciència i Innovació, Pedro Duque, haja lamentat aquest dimarts la pèrdua de la missió no ha de ser prou. 200 milions d'euros del pressupost d'aquell ministeri volatilitzats per una errada demanen responsabilitats personals, malgrat que el treball dels científics del "Centro Español para el Desarrollo Tecnológico Industrial, CDTI haja estat encertat. El projecte més gran aeroespacial en què s'ha embarcat fins ara la indústria espanyola ha eixit malparat, ha acabat "com camot" i algú hauria de fer alguna cosa més a més de donar la cara...
Em tem que, com passa sovint, ningú assumirà el fracàs, o com a molt, la fallida s'atribuirà a un altre, de manera que el fracàs mai serà cosa concreta de ningú, mentre els diners perduts, aquests sí que seran de tots nosaltres.
Front aquesta situació jo, que sóc ignorant en aquests temes, em pregunte: No hi haurà algun tipus d'assegurança? No es podran recuperar, encara que no siguen tots, un bon grapat d'aquests milions? Com és que ningú s'ho plantege? Francament, em resulta curiós i em fa pensar "xe, sí que som rics!", dos-cents milions d'euros, però si això no és res!!! Al cap i a la fi hem tingut una alegria de huit minuts, els transcorreguts des de l'inici de l'enlairament fins al fracàs de la missió.
Les noves aplicacions en el camp de la topografia, el control de les collites, el desenvolupament urbanístic i la gestió de l'aigua, el control i l'evolució d'inundacions, incendis o terratrémols, de moment i amb 200 milions menys a les butxaques, hauran d'esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada