Amb setanta anys a l'esquena.

Ahir, el bisbe Casimiro López va complir anys. Justament la xifra que he avançat al títol de l'article. Des d ́aquest blog em propose traslladar-li hui la meua felicitació a la vegada que analitzar la seua relació amb el nostre poble.

Monsenyor Llorente és d'origen castellà, nascut l'any 1950 a la província de Sòria fou ordenat capellà el 1975 i bisbe el 2001. Des del 2006, fa ja 14 anys està entre nosaltres. És el bisbe número 71 que s'asseu a la seu sogorbina, i el 4t des de la configuració de la diòcesi com Sogorb-Castelló. Forma part a la Conferència Episcopal de la Junta Episcopal d'Assumptes Jurídics de la que és president des del mes de març d'aquest any 2020, i va formar part fins a l'any 2014 de la Comissió Episcopal d'Ensenyament i Catequesi, donant un testimoni coratjós i ferm, pretenent proclamar que el món és allò que el preocupava i el preocupa.

S'ha fet públic que a causa de la situació sanitària no ha celebrat aquest aniversari a la cúria, com ve sent costum. De totes maneres, ahir a la fi del Consell de Presbiteri convocat per aconsellar i ajudar a bisbe sobre els diversos temes que afecten la pastoral, sembla que els sacerdots participants, segons s'acaba de fer públic, van felicitar el Bisbe en nom del presbiteri diocesà, oferint-li una mitra episcopal com a regal.

Però quina és la relació del bisbe amb el poble? Com veu la ciutat al seu guia espiritual? Com són les relacions amb el govern local? Què s'ha consolidat en aquests 14 anys que el tenim entre nosaltres? Analitzem...

No és massa bona la relació entre la municipalitat i el bisbat. De tots és sabut que l'equip de govern municipal actual pretén en aquest 2020 revisar els béns eclesiàstics de la ciutat aliens al culte per a cobrar l'IBI, també la ferma voluntat invocant la llei de memòria històrica de la retirada definitiva de l'emblemàtica creu del Ribalta o que, recolzant-se en l'aconfessionalitat que qualsevol institució pública ha de mantenir, retirara el desembre del 2016 el caràcter de "funcionari municipal" al prior responsable de la basílica de Lledó. També cal recordar que el 2016 va suprimir-se la missa de la policia local en la seua festivitat de Sant Miquel o que també des d'aquell any el govern municipal va deixar d'acudir "sota maces" a la missa de romeus el dia de la Romeria de les Canyes, deixant plena llibertat als regidors per assistir o no a aquella missa.

Totes aquestes accions i algunes altres "han tensat la corda" i també des de l'altra banda, des del mateix bisbat, indirectament s'ha atacat a la municipalitat. Així cal recordar com el gener passat, encara no fa un any, van organitzar-se unes jornades per fer front a les polítiques esquerranes del nou govern, animant als fidels a fer front a la ideologia de gènere i l'eutanasia, o la darrera de les crítiques del bisbe fa només 10 dies quan publicava que amb motiu de la festivitat de Tots Sants, aquest 2020 no hi hauria missa al cementeri, ja que "per desgràcia, a la capital, l'ajuntament no ens permet celebrar la santa Missa ni tan sols a la capella catòlica, que han tancat durant diversos dies, sense previ avís ni consulta".

Molta esperança hi ha a la ciutat, després del temps en què va dirigir la diòcesi el polèmic Reig-Pla a causa del contingut d'algunes de les seues homilies, com les referides a l'assignatura de religió, l'avortament, l'homosexualitat i al divorci; però sembla que, tot i la seua bona voluntat, tampoc el bisbe Lorente siga un bisbe que els fidels de Castelló trobem proper, tal vegada perquè estava "el llistó massa alt" després del que ens tenien acostumats els doctors Cases Deordal i Pont i Gol.

Malgrat que aquest distanciament pregaré al Senyor per la seua persona i des d'ací torne a felicitar-lo en el seu 70 aniversari en considerar que, tal vegada, la necessitat d'afrontar una relació política en un temps de progressiva laïcització de la societat, de secularització de sacerdots i de manca de vocacions, unit a la seua personalitat, el seu tarannà i el seu esperit, siguen alguns dels elements que li passen factura en eixa voluntat d'apropament, dificultant-nos a alguns veïns el fet de veure'l com un pastor i un guia espiritual que actua des de la senzillesa i l'amor i que estima aquesta ciutat que l'acull amb els braços oberts des de fa un grapat d'anys.